Amb la mort de Hassan Nasrallah en un dels atacs duts a terme divendres al Líban, es pot assegurar, sense cap dubte, que Israel ha assestat a l'organització Hezbollah —designada com a organització terrorista pels Estats Units i només el seu braç militar per la Unió Europea— un mortífer cop en escapçar en poques dates la seva piràmide de comandament. La desaparició de Nasrallah posa cap per avall el conflicte a l'Orient Mitjà pel resultat obtingut i per la manera en què s'ha dut a terme: des de 1992, quan va arribar Nasrallah a la secretària general, havia esquivat tots els intents d'atemptat fins a convertir-se en un referent —el més famós el juliol de 2006, quan va sobreviure a un atac a casa seva—. Era un objectiu prioritari per a Israel pel poder que acumulava i per la seva estreta relació amb l'Iran.

Però la mort de Nasrallah també passarà a la història per com s'ha immortalitzat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenant l'atac sobre el Líban des d'un despatx de les Nacions Unides, on pronunciava el seu discurs davant de l'Assemblea. La imatge distribuïda per l'oficina del primer ministre israelià és sorprenent. Netanyahu acaba de comparèixer a l'ONU amb un discurs dur i de defensa a ultrança de les seves accions militars, sent la seva actitud àmpliament criticada per la comunitat internacional, i se'n va a un petit despatx amb un general i un dels seus assessors. Allà agafa un telèfon i dona l'ordre d'atacar Dahye, suburbi de Beirut i feu de Hezbollah, on se suposava que hi havia Nasrallah. L'operació s'executaria segons el guió previst d'Israel, en complir-se un any de l'atac sense precedents de Hamàs contra territori israelià i que va causar més de 700 morts.

L'Iran ha promès una resposta contundent i ha fet una crida als musulmans a unir-se per atacar Israel. Ha estat la seva primera reacció, una vegada ja es pot dir que, almenys en aquests moments, el conflicte s'ha estès molt més enllà del que en principi era previsible després de l'atemptat de Hamàs el passat 7 d'octubre. El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khamenei, ha assegurat que la mort de Nasrallah no quedarà sense revenja. Són molts els que opinen que, encara que l'Iran s'ha mantingut fins avui en un cert segon pla i al marge de les hostilitats entre Israel i Hezbollah, l'atemptat al Líban i la mort de Nasrallah ho canvia tot, ja que està en risc l'eliminació del seu aliat preferent a l'Orient Mitjà.

Hezbollah és en aquests moments la força militar no estatal més poderosa del món i posseeix entre 120.000 i 200.000 coets i míssils, segons el Centre Internacional d'Estudis Estratègics i Internacionals. Per això es considera que una guerra seria devastadora tant per als libanesos com per als israelians. Serà molt important l'evolució dels dies vinents, on no es pot esperar cap mena de mediació diplomàtica significativa —tots els intents es compten per fracassos, començant pels de l'administració Biden, però també per la UE i altres actors internacionals— sinó l'evolució militar del conflicte i els moviments dels països implicats.