Ciutadans, estem en guerra i guanyarem. Amb aquestes paraules, el primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, responia a l'atac sorpresa de Hamas a les localitats israelites pròximes a la franja de Gaza i que en molt poques hores ha causat al voltant de 200 morts a les set localitats en què s'havien infiltrat. Malgrat que, lamentablement, és una zona del planeta on les imatges solen ser impactants, en aquesta ocasió l'assassinat de persones indiscriminades i les instantànies dels segrestos duts a terme pels terroristes obrirà, sens dubte, un conflicte bèl·lic a gran escala del qual només estem veient els primers passos.

Israel ha estat atacada en un bany de sang imprevist i a què, inicialment, no ha pogut respondre. Un error colossal, aparentment, dels millors serveis d'espionatge del món i que, per la seva magnitud, feia mesos que es preparava, ha agafat el govern a les beceroles i ha rebolcat Netanyahu. El polvorí del Pròxim Orient ha tornat a prendre amb força i veurem fins a quin punt resisteixen les costures dels pactes d'Abraham, que donen estabilitat a la zona i que ha estat l'avenç més gran per apropar els jueus amb el món sunnita, una situació que preocupava sobre manera a diversos països però de manera especial a l'Iran.

Netanyahu, 73 anys, és el primer ministre d'Israel amb més anys en el càrrec des de la primera ocasió que el va ocupar, en el ja llunyà 1996, fins aquesta última, el 2022, i en la que després de difícils negociacions va aconseguir el càrrec. És el seu sisè període com a primer ministre i lidera el govern més a la dreta de la història d'Israel. La seva polèmica reforma judicial en la qual l'ha enfrontat amb la fiscal general ha ocupat rius de tinta a Israel i és vist ara com una de les raons de la inacció d'un Estat que encara no sap com l'ha succeït aquest dissabte l'atac de Hamas i que es demostra incapaç d'explicar-ho a la seva població.

El suport coordinat dels països europeus i dels Estats Units sense fissures a Israel després de l'atac de Hamas facilitarà la resposta militar de Netanyahu. El president nord-americà, Joe Biden, després de conversar amb el primer ministre israelià va assegurar que estava a punt per oferir tots els mitjans apropiats de suport després de l'atac de Hamas. La mateixa posició va ser l'expressada per Ursula von der Leyen, el canceller Olaf Scholz, el francès Macron o l'espanyol Pedro Sánchez a través de declaracions o del seu compte de X, abans Twitter. Silencio, en canvi, del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a les xarxes socials.