Gairebé vint-i-quatre hores després del primer atac directe des de sòl iranià a l'Estat d'Israel es poden establir algunes conclusions ni que siguin preliminars: el dany causat per l'Iran ha estat ínfim, atesa la dimensió sense precedents del material utilitzat —més de 300 drons i míssils de creuer i balístics—; les aliances d'Israel amb els Estats Units, el Regne Unit i França han funcionat —Jordània s'ha afegit a l'hora de repel·lir míssils des de Teheran—; les defenses israelianes de contenció han respost amb un resultat important i reeixit; i, finalment, tot i que la situació és molt delicada i l'escalada armamentística és enormement perillosa, s'entreveu, a la llunyania, un cert marge per contenir Netanyahu, si l'administració Biden sap combinar el seu suport a Israel quan és atacat amb impedir respostes de revenja quan són innecessàries.

Òbviament, després de l'atac iranià, la situació a l'Orient Mitjà no és millor que abans. Però també hi ha una coincidència que no és tan dolenta com dissabte a la nit feia presagiar i com tota la setmana passada, quan ja es feia imminent l'atac iranià amb les informacions rebudes i la majoria de cancelleries occidentals convidaven els seus ciutadans a abandonar el país pel perill de confrontació. Un exemple clar d'això és que els països que van aturar el trànsit aeri per la presència de míssils i drons han reprès, molts d'ells, les seves línies comercials.

El contundent missatge dels països del G7 —EUA, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Japó i Canadà—, a més del president del Consell Europeu, Charles Michel, de condemna inequívoca de l'atac de l'Iran, el seu ple suport a Israel i l'advertència a l'Iran que adoptaran noves mesures si la república islàmica continua amb les seves iniciatives desestabilitzadores a la zona, assenyala una línia vermella per al règim de Teheran. En el fons, res no canvia en la condemna a Tel-Aviv per la seva invasió devastadora a Gaza, amb una xifra incomprensible de pèrdua de vides humanes, però els focus de la crítica s'han desplaçat des d'Israel a l'Iran.

A l'Orient Mitjà és inevitable tenir altura de mires i molta sang freda perquè no s'entri en una espiral sense cap control

Malgrat que tots els esforços diplomàtics han fracassat des que Israel va imposar un setge total sobre Gaza el mes d'octubre passat, com a resposta després de l'atac de Hamàs a territori israelià, que es va saldar amb la matança més gran en dècades a l'estat sionista, s'obre ara una nova finestra d'oportunitat per intentar-ho. Si més no, per evitar el pitjor i un descontrol total a la zona. L'Orient Mitjà és un polvorí des de fa anys i qualsevol escalada en la tensió del conflicte pot desencadenar el pitjor. Per això, és inevitable tenir altura de mires i molta sang freda, perquè no s'entri en una espiral sense cap control.