Es compleix aquest dilluns un any des que Joan Carles I va decidir exiliar-se i abandonar precipitadament Espanya per Galícia, i sense cap avís previ, enmig de nombrosos escàndols econòmics. Dotze mesos de silencis, mentides, opacitats i protecció de tot tipus del govern del PSOE i de Podemos i, com no, l'ajuda inestimable del trifachito de dretes, PP, Vox i Ciutadans. Salvar el règim del 78 i protegir la corrupció borbònica han format part d'un mateix pack i per fer-ho s'han vulnerat drets, s'ha ocultat informació a l'opinió pública, s'han negat comissions d'investigació parlamentàries en gairebé una desena d'ocasions i s'han gastat diversos milions de diners públics en el confort i la protecció de l'excap de l'Estat.

Tot això ha succeït enmig de la foscor de l'Estat espanyol ja que La Moncloa s'ha resistit a donar informació rellevant i a explicar les raons que la van portar a facilitar fa un any la fugida de l'emèrit. Potser és que no són necessàries les explicacions ja que l'evidència d'una corrupción sistèmica durant diverses dècades ha estat tan evident que o s'intentava protegir amb pany i clau la fuga d'informació o la monarquia entraria en un irreversible camí de desaparició.

Ha estat sens dubte més còmode conviure amb relats molt més confortables en els quals regularment s'especulava amb el seu retorn, es relatava la seva solitud a Abu Dhabi, s'explicaven les seves llargues temporades a l'illa de Zaya Nurai, un enclavament exclusiu del golf Pèrsic o algun periodista amic de la seva època daurada explicava que quan s'avorria viatjava a les illes Seychelles. Una autèntica presó de luxe per impedir que el mal que ja ha causat a la monarquia fos més gran si es plantava qualsevol dia al palau de la Zarzuela. Perquè en casos de corrupció també hi ha distincions i així a l'emèrit se'l protegeix i se li mantenen les prebendes del seu rang perquè no parli, mentre al president Jordi Pujol se li retira tot.

Veurem si l'exili, una de les constants dels borbons, fa el ple amb Joan Carles I ja que va néixer a Roma i ara és pels Emirats Àrabs. També veurem si la justícia helvètica s'obre pas en la seva investigació sobre si l'Aràbia Saudita li va abonar una comissió per les obres de l'AVE a la Meca de 65 milions d'euros. O com es resolen algunes de les comissions més pròximes, com la venda del Banco Zaragozano, que, segons Público, li hauria reportat uns beneficis de 52 milions d'euros. I així podríem seguir, per no parlar de les regularitzacions amb Hisenda o de les denúncies que li ha presentat Corinna.

En un any, l'emèrit ha passat de ser un gerro xinès a ser un destorb. I Espanya ha intentat allunyar la seva imatge el màxim possible del seu fill, provant de col·locar un tallafoc que protegeixi Felip VI, cosa que ha aconseguit tan sols a mitges. La monarquia és avui una institució sense futur, allunyada de la ciutadania i amb una pobra valoració d'una manera molt majoritària a Catalunya, on només la legalitat espanyola manté una mínima atenció a la direcció de l'Estat.