Més de tres anys després dels atemptats d'aquell 17 agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, l'Audiència Nacional iniciarà aquest dimarts el judici contra els tres únics detinguts que no van ser abatuts pels Mossos, que s'asseuran al banc dels acusats i per als quals es demanen penes que van dels 8 als 41 anys de presó. Un total de 16 persones van morir i 140 més van resultar ferides en aquella tragèdia que, malgrat el temps transcorregut, presenta moltes més ombres que llums. Si en un judici es pretén per sobre de qualsevol altra cosa saber la veritat, molt ens temem que algunes de les incògnites més rellevants que planen en aquest cas quedaran per resoldre's quan acabi. D'entre elles, les més significatives afecten l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, un personatge clau en tot l'operatiu ja que va ser qui va captar els joves que van realitzar l'atemptat, els va adoctrinar en un temps rècord i ho va fer sense aixecar cap sospita entre la població sobre la cèl·lula que acabaria duent-lo a terme. Sobre l'imam s'ha escrit i s'ha especulat molt, sobrevolant sobre la qüestió des del primer dia la falta d'informació de la seva relació amb la policia espanyola, de la que era confident.

D'aquest fil s'ha pogut estirar més aviat poc i de la seva relació intensa i antiga amb el CNI també. Com si hi hagués algun interès perquè mantenir ocult un material que podria, qui sap, ser molt preuat i que, sens dubte, ajudaria que la veritat s'assentés amb molta més força. Tal ha estat el nivell d'obstrucció per mantenir secrets aspectes relacionats amb la cooperació de l'imam amb la policia, que, malgrat les proves que pretenen demostrar que Es Satty va morir a Alcanar la vigília dels atemptats, els dubtes no han desaparegut del tot i alguna de les defenses ho qüestionen obertament. El resultat de tot això és, en part, desolador, ja que a la mort d'un ésser estimat s'ha afegit una aparent falta de col·laboració per saber tota la veritat.

Sobre el judici, que es preveu que duri uns dos mesos, planejaran sens dubte, almenys, dos interrogants més. El primer, la col·laboració de la policia espanyola amb els Mossos d'Esquadra i, sobretot, la falta d'informació que la policia de la Generalitat tenia ja que molta li va ser vetada abans de l'atemptat. Hauria pogut resoldre's d'una altra manera si els Mossos haguessin disposat de tota la informació com a policia integral de Catalunya? És un dubte que potser el judici ajudi a aclarir. El segon interrogant té a veure amb el procés independentista que estava en marxa a Catalunya quan es va produir l'atemptat, com es comprovaria mesos després amb el referèndum de l'1 d'octubre. La desconfiança entre cossos de seguretat ja era evident i encara que fos amb una informació escassa la resposta dels Mossos amb el major Trapero al capdavant i de tot el Departament d'Interior, que comandava Quim Forn, va ser exemplar.

A ambdós els va perseguir en les setmanes posteriors la força de l'Estat en un exercici impúdic per laminar una actuació que va rebre el reconeixement internacional. Els Mossos, Trapero i Forn van quedar en el punt de mira del deep state quan el que van fer va ser resoldre amb brillantor el repte de seguretat més important que havia tingut Catalunya en moltes dècades. I molts no van voler que això els sortís gratis.