La invasió d'Ucraïna protagonitzada per les tropes de Vladímir Putin i que ja acumula 20 dies de guerra i milers de morts ha restat importància i record als dos anys des que es va decretar l'estat d'alarma per l'expansió del coronavirus. Un total de 26.748 persones han estat comptabilitzades a Catalunya fins a la data com a víctimes mortals de la covid-19 i l'efecte ha estat tan devastador que encara no podem dir que hàgim sortit del tot del negre túnel que ha deixat diverses generacions de ciutadans sota un impacte emocional molt important. Gent gran, treballadors, joves, autònoms, personal sanitari, mestres, professionals liberals i tants d'altres pateixen encara les conseqüències del que ha suposat una transformació sense precedents en l'època moderna a causa d'una malaltia amb una capacitat insospitada per expandir-se entre els humans. El coronavirus, al llarg de les sis onades que ha desencadenat fins ara, ha posat al descobert una vulnerabilitat desconeguda i que només la vacuna ha esmorteït.

Quan el 14 de març del 2020 Pedro Sánchez va decretar l'estat d'alarma i els governs del món sencer van actuar per contenir el virus, ningú no érem conscients de fins a quin punt ho capgiraria tot. El coronavirus ha canviat les nostres vides, des de la inicial tancada obligada al nostre domicili fins a tota mena de restriccions en la nostra tasca diària. Tot ha estat diferent de qualsevol cosa vista abans i, com sempre succeeix, la crisi econòmica ha amplificat els efectes sanitaris fins a configurar una turbina que ha arrasat llocs de treball i ha fet més pobra la gran majoria dels ciutadans, molts dels quals encara no han vist la llum d'aquella crisi i estaven en un lent procés de recuperació.

L'ofensiva de les tropes russes envaint Ucraïna ha provocat automàticament un efecte informatiu de tal magnitud que ha desplaçat l'atenció que encara hi havia sobre les possibilitats d'una setena onada i la reducció de pacients hospitalitzats i malalts a les UCI. Tenim la guerra a pocs milers de quilòmetres, els refugiats s'apropen perillosament als tres milions de persones i faran falta grans contingents de diners per fer front a un desplaçament desconegut de persones. Avui, tots els països es preparen per a tot plegat. Alguns, pel fet de ser fronterers, com Polònia i, altres, com Alemanya, per proximitat. Però a Catalunya, també, on des de fa uns dies arriben ucraïnesos a multitud de ciutats i pobles ―es calcula que ja ho han fet uns 5.000― on s'estan reciclant tota mena d'espais municipals, començant per poliesportius. A Barcelona, un dels pavellons de la Fira, el número 7, de 6.300 metres quadrats, servirà com a centre de dia per a una primera acollida de refugiats gestionat per la Creu Roja.

Acostumar-nos a situacions excepcionals sembla que comença a ser una cosa amb què cal conviure. Sentim conceptes com "atac nuclear" que fins fa molt poc temps només es feien servir a les pel·lícules o als llibres de ficció. Avui seguim amb inquietud l'aturada elèctrica de Txernòbil i mirem el mapa amb la por de si algun míssil arribarà a impactar en territori OTAN i això serà l'inici de la tercera guerra mundial. La guerra injecta por en les societats per més que el discurs polític estigui moltes vegades inflamat per part d'aquells que haurien de contribuir a rebaixar la tensió. Mentrestant, constatem, com fèiem amb el coronavirus, que res no tornarà a ser igual.