Podemos, la formació de Pablo Iglesias, acaba de llançar un videoclip per les xarxes socials en el qual dona a la família reial espanyola un tracte d'organització criminal. El vídeo, titulat Monárquicos, fa servir com a música de fons la banda sonora de la sèrie Narcos, sobre el narcotraficant Pablo Escobar, i durant 88 segons transiten per la cinta els reis emèrits, els reis actuals, el dictador Francisco Franco, la monarquia saudita i els diferents escàndols que han envoltat aquests anys la família reial espanyola. He de reconèixer que si m'haguessin preguntat quin partit polític l'havia distribuït m'hauria costat dir que darrere hi havia Podemos i per extensió a Catalunya els comuns, ja que l'atac no és tan sols al rei fugit que a hores d'ara ja no té qui el defensi, més enllà d'aquell article perdut que el mes d'agost passat va publicar a La Vanguardia l'expresident de la CEOE Juan Rosell, sinó al Rei que ostenta la direcció de l'Estat i la de les forces armades de manera perpètua.

No deixa de ser xocant que aquest vídeo, per tant, l'hagi fet un partit que forma part del govern de sa majestat el Rei. Perquè, on és Podemos? En quin costat se situa? O és als dos alhora? A favor de la monarquia o de la república? És govern... o és oposició? És cert que per a les formacions que no volen pronunciar-se obertament sobre aquestes qüestions el millor continua sent tirar pilotes fora. Un dia fas un vídeo i l'endemà li rets homenatge amb una barra que acaben posant-se vermells molts dels seus votants. I la pregunta del milió: després d'aquest videoclip implacable amb la monarquia espanyola comparant-la amb una organització criminal, quin és el següent pas? Perquè si tot era un posat per satisfer l'electorat més esquerrà, ja ha fet l'efecte buscat. Però hi ha alguna cosa més? No ho sembla, quan el govern espanyol i els seus aliats parlamentaris acaben de presentar uns pressupostos generals de l'Estat en què la partida de la Casa del Rei s'ha incrementat en un 6,9%, fins als 8,4 milions d'euros.

Quan l'independentisme català va marcar una línia vermella en la seva relació amb la monarquia espanyola i la família reial després del discurs de Felip VI del 3 d'octubre del 2017, molts van pensar que poc temps després ja recularia. El cert és que, tres anys després, no només és l'independentisme català qui està prenent distàncies de la família reial espanyola, sinó que s'està produint una autèntica implosió del règim del 78 començant per la direcció de l'Estat. La monarquia es mou entre el descrèdit i la indiferència i la pressió sobre la seva conducta negligent cada vegada es fa més evident. També la necessitat que l'actual Rei doni explicacions d'una vegada per l'actitud i el comportament del seu pare, que en alguns casos ja l'esquitxa obertament. Aquells que li recomanen que només pot callar desconeixen l'enorme força que avui té una opinió pública cada vegada més emprenyada arran del que comença a considerar que és una autèntica presa de pèl.

El debat sobre la monarquia no trigarà gaire a implantar-se, ja que està en el mateix Consell de Ministres, la qual cosa no deixa de ser una novetat important. Ja no és només al contorn de l'Executiu, ni en les aspiracions d'algun dels socis parlamentaris. Veurem durant quant de temps Pedro Sánchez pot continuar esquivant el debat. Però el cert és que només fa falta veure el vídeo per confirmar que el debat ha començat. A menys que Podemos no jugui de nou a retardar-lo.