Farà falta una mica més que la millor de les gomes d'enganxar que hi pugui haver al mercat perquè l'acord que han subscrit Laura Borràs i Jordi Turull per dirigir Junts per Catalunya cristal·litzi davant de la militància i, sobretot, davant de l'opinió pública, com la fórmula d'un equip compacte i capaç de superar internament les evidents discrepàncies que hi ha entre molts dels seus membres. Borràs i Turull s'han posat d'acord i això, en qualsevol organització política on les confrontacions tendeixen a estar penalitzades ja que són interpretades com una pugna per controlar el poder, és una primera bona notícia. Segurament per això, Borràs i Turull han fet, malgrat les seves enormes diferències, de la necessitat virtut, acceptant un acord a partir del qual les dues ànimes creuen que, amb el temps, acabaran millorant la posició aconseguida aquest dimarts.

El congrés del 4 de juny es planteja, així, pacífic, ja que només haurà de votar una candidatura i tornarà el protagonisme del conclave al president Carles Puigdemont i a Jordi Sànchez, que deixen el càrrec de president i secretari general del partit, respectivament. Puigdemont i Sànchez, des que van anunciar la seva decisió de no optar a la reelecció han tingut rols clarament diferents. El primer, formalment allunyat de les converses entre els dos aspirants a dirigir el partit, ha portat fins al final el seu compromís públic de concentrar-se en les seves dues prioritats, el Consell per la República i el càrrec d'eurodiputat, a més, lògicament, del seu paper intransferible de president a l'exili. Sànchez, en canvi, ha treballat a fons per una candidatura conjunta, prioritzant que la nova executiva situés Junts en la línia de fer més política i menys declaracions.

Sigui com sigui, és obvi que Junts inicia una nova etapa en què la tutela de Puigdemont serà encara menys perceptible del que ho ha estat en els últims temps i, des del punt de vista del seu inqüestionable lideratge, queda el partit en aquest aspecte molt més a la intempèrie. De com funcioni la relació entre Borràs i Turull dependrà, en bona mesura, la cohesió de l'organització i que es pugui establir una certa disciplina en un partit en què els seus membres s'han comportat més com un grup de solistes que com una orquestra afinada fins a l'últim detall. A priori, les carpetes en què es pot produir una oberta discrepància no són menors, ni podran esperar. En concret, tres: la permanència al Govern de Pere Aragonès, on no han tingut fins ara una postura idèntica; la posició en el tema del català i la immersió, en el qual Esquerra, PSC, els comuns i les entitats sobiranistes els esperen per firmar un acord conjunt; i en menor mesura, el pacte de la Diputació de Barcelona i els acords municipals amb partits no independentistes en concret, el PSC.

Tot això per no parlar de la posició política a Madrid amb el govern de Pedro Sánchez i al Congrés dels Diputats o els acords ja tancats amb els alcaldes del PDeCAT, que han acceptat incorporar-se a les candidatures municipals de Junts i que estan inquiets per si la política de Junts fa de cop un cop de volant. Serà en aquest dia a dia on es podrà evidenciar si el pacte és sòlid i si el partit és capaç de ser prou transversal i empàtic amb l'electorat per recuperar les posicions de privilegi d'antany. Llegir el present serà molt important ja que l'escenari polític actual dista molt de ser el de la tardor del 2017 i el posicionament programàtic en els pròxims temps, sobretot en temes econòmics, socials i de seguretat, no serà una qüestió menor. I és aquí on Junts té una llacuna enorme ja que ha ajornat un debat ja inajornable entre les moltes ànimes que hi convergeixen.