Acaba d'acomiadar-se com la política populista, egocèntrica i falsa que és Ada Colau de l'Ajuntament de Barcelona, ciutat de la qual va ser alcaldessa entre els anys 2015 i 2023. Segurament intentarà tornar algun dia, confiant que s'oblidi la seva gestió municipal, el seu sectarisme i l'afartament que els seus vuit anys de mandat van provocar en una ciutat que va viure estressada la seva alcaldia. Pot ser que sigui certa aquella dita que el temps ho esborra tot, encara que si és així, en el cas de Colau, serà una autèntica prova d'estrès refer-se dels seus dos mandats, en què la capital catalana només ha pogut resistir gràcies al seu impuls i la seva vitalitat enorme.
Colau se n'ha anat com va governar: dient una cosa i fent la contrària. Les seves acusacions a les elits de la ciutat i, en conseqüència del país, de ser provincianes, mediocres i avaricioses poden ser, fins i tot, compartides per més d'un i més de dos. Però que sigui ella qui faci aquest diagnòstic l'hauria d'enrojolar, per dir-ho de manera suau. Fem una mica de memòria: any 2019, 15 de juny. Colau és elegida alcaldessa gràcies als vots del PSC i de Manuel Valls, al capdavant de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, una formació que s'havia aglutinat per fer-la fora de l'ajuntament, li deixava prou vots per continuar quatre anys més.
Va obtenir la reelecció amb els vots de les elits de l'Upper Diagonal que ara diu menysprear i que havien finançat la candidatura de Valls. Van preferir una alcaldessa populista i, segons ells, controlable, que els degués el càrrec, abans que a Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions. Se'n van penedir molt aviat, però això ja són figues d'un altre paner. El rellevant va ser l'actitud de Colau davant dels vots de Valls: "Tots els vots que vinguin, benvinguts siguin a la investidura". De lliçons, poques, i de crítiques, les mínimes. Va ser la còmplice perfecta d'una conxorxa per desmuntar un projecte independentista, els vots de la qual va acceptar i els nobles despatxos de la qual va visitar o bé en va complimentar els propietaris sense cap objecció.
Colau va ser reelegida amb els vots de les elits de l''Upper Diagonal' que ara diu menysprear i que van finançar Valls
Per més que ho repeteixi, Colau no és una anomalia del sistema pel seu origen humil i nul coneixement de les elits de la ciutat. L'ascensor social no és ni de bon tros l'òptim, ni el desitjat, però existeix i hi ha molts altres casos, per més que a ella li sembli estrany, de persones d'extracció humil que han arribat a dalt de tot, a la política i a l'empresa. Sense gaire esforç, li diria una dotzena de casos exemplars. En tot cas, ella és fruit del sistema, que fa, en definitiva, que els diners no siguin un factor definitiu i l'únic per progressar en l'escalafó social. Voldrà portar l'aigua al seu molí ideològic, però ella no és una excepció.
El dia del seu comiat ha coincidit amb l'escàndol d'Íñigo Errejón, que ha dimitit una vegada s'havia conegut que era imminent que seria acusat de violència masclista i assetjament sexual. L'empresària i col·laboradora de televisió Aída Nízar ha assegurat a les seves xarxes socials que havia estat víctima de l'assetjament d'Errejón quan vivia a Barcelona. El va conèixer en un acte polític en què, diu, hi havia present Ada Colau, "que sap perfectament la veritat sobre aquest ésser infame. Que li preguntin a ella". Ella, ara com ara, encara no ha dit res.