L'Advocacia de l'Estat s'ha escapolit, finalment, de la pressió del Tribunal de Comptes i de la seva presidència, que perseguia imperiosament un pronunciament seu. Al·legant conflicte d'interessos, ha evitat valorar la legalitat dels avals per 5,4 milions d'euros presentats per la Generalitat, a través de l'Institut Català de Finances, per a una trentena de membres del Govern entre 2010 i 2017 entre els quals hi ha els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el vicepresident Oriol Junqueras i diversos consellers com Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i Raül Romeva, entre altres, per la política exterior de la Generalitat

Encara que el Tribunal de Comptes pot tirar pel dret sense encomanar-se a ningú, la posició de l'informe de l'Advocacia, dirigida per Consuelo Castro, no és tan neutra com la seva decisió pugui semblar a primera vista. Així, després d'excusar la seva posició per un possible conflicte d'interessos i risc de nul·litat en la causa, assenyala que "l'enjudiciament dels actes que es dictin ha de realitzar-se conforme al decret llei de la comunitat autònoma de Catalunya 15/2021 de 6 de juliol de creació del Fons Complementari de Risc de la Generalitat de Catalunya, ja que és una norma amb rang de llei que ni ha estat declarada inconstitucional ni ha estat suspesa cautelarment en la seva eficàcia".

Cert que el llenguatge jurídic és prou confús per perdre's fàcilment en els matisos, però no és una qüestió menor que l'Advocacia li digui al Tribunal de Comptes una cosa que no hauria d'oblidar en condicions normals com és que el decret llei no ha estat declarat inconstitucional, ni tampoc suspès. Que n'hi hagi prou per aturar el Tribunal de Comptes en la persecució implacable que ha practicat contra l'independentisme, un òrgan amb el seu mandat més que caducat, ja són figues d'un altre paner.

El fet que l'advocat de l'Estat al Tribunal de Comptes ja esquivés la pilota en primera instància i ara faci el mateix l'Advocacia de l'Estat ve a reforçar una cosa que he assenyalat en més d'una ocasió. Des de la conselleria d'Economia es va fer una feina d'orfebreria jurídica, posant a sobre de la taula un artefacte que, a més de ser absolutament legal, és impossible de desactivar jurídicament si les coses es volen fer d'acord amb la legislació actual.

En aquests mesos, el conseller Jaume Giró ha evitat el recurs davant del Constitucional, ha aconseguit que el Consell de Garanties Estatutàries —on hi ha, a més de membres escollits pels partits independentistes, representants del PSC, els comuns i el PP— ho hagi aprovat per unanimitat i que el ple del Parlament ho validés amb una àmplia majoria que només va tenir en contra 20 diputats de Vox, Ciutadans i PP. Ja hem vist aquests anys que, moltes vegades, tot això serveix al final de bastant poc, ja que l'Estat espanyol, si vol, tira pel dret. Veurem ara que la pilota ha tornat al Tribunal de Comptes si tira la capa al toro o fa cas de les indicacions que subtilment li ha suggerit l'Advocacia de l'Estat.