La història entre el Prat i Aena és, en menys temps ja que l'aviació és una cosa relativament recent, la repetició a una certa escala de les relacions entre Espanya i Catalunya. Aena ha explotat al màxim l'aeroport català i la seva prioritat sempre ha estat Barajas. A començaments de maig es va viure una situació tercermundista a causa de la falta de previsió en els controls de seguretat que efectua la Guàrdia Civil. No és que el delegat del govern espanyol, Enric Millo, no informés les autoritats corresponents amb prou antelació. Simplement que la desídia en l'anàlisi de les dades rebudes va provocar un col·lapse descomunal en la compra de les màquines necessàries i en el reforç policial.

Cap aeroport espanyol no va patir el caos de Barcelona i, per descomptat, Madrid ni se'n va assabentar. Es va dir per part de les autoritats espanyoles que el problema venia del reforç de la seguretat europea, cosa que era certa però no només per al Prat. Ara és una empresa de seguretat, Eulen, la que posa en perill el normal funcionament de l'aeroport per problemes laborals. Tampoc no sembla que afectarà Barajas, que té una altra empresa de seguretat, Prosegur, la que operava també al Prat fins a 2015, en què Aena va adjudicar la seguretat a Eulen.

Vagues de zel en les últimes setmanes, vagues en diferents franges horàries a partir de divendres i vaga total cap a mitjans de mes. Aquest és el menú per a l'aeroport del Prat en les properes setmanes si Aena no reverteix la situació que té amb una de les seves empreses proveïdores. He conegut de sobres en els últims anys com decideix el Ministeri de Foment el tracte que ha de tenir el Prat, la dependència d'Aena encara que sigui una empresa semipública i la seva relació amb una empresa privada com Iberia. És impossible que l'aeroport de Barcelona jugui la lliga dels grans en igualtat de condicions.

Almenys en dues ocasions s'han fet tímids esforços des de Barcelona per trencar aquesta perniciosa dinàmica. La primera amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de 2006, aquest que apareix ara com la mare de tots els problemes. El tema del Prat va ser objecte de dures negociacions, entre una primera posició inicial que donava a entendre que el govern català tindria l'última paraula en un consorci a la crua realitat: tot se seguiria decidint a Madrid.

La segona vegada va ser l'acte convocat a l'Iese el 2007 per diverses entitats i personalitats en defensa d'un salt qualitatiu del Prat i la millora de les seves connexions internacionals. Aquella empenta es va dissoldre com un terròs de sucre quan el govern espanyol va posar a ratlla Foment del Treball, la Cambra, el Cercle d'Economia i el RACC. Només aquests últims van protestar una mica durant un temps però res més.

Avui el Prat és un aeroport desbordat de trànsit i de rutes, sent el que més creix de la península, però amb un mal endèmic que és Aena. Aquest és realment el problema i les altres coses són només exemples per no voler abordar el veritable problema. Potser per això, l'alcaldessa Ada Colau ha optat per eludir un conflicte que fa molt de mal a Barcelona.