Per més que passi una vegada i una altra, hom no deixa d'alarmar-se per la impunitat amb què s'ha pres el control mediàtic de la veritat en el procés català i d'una manera molt concreta, aquestes últimes setmanes, del judici al Tribunal Suprem. Encara que és obvi que la part més important i políticament més substantiva del temps que ha transcorregut eren els interrogatoris als presos polítics catalans, acusats en diferent grau de rebel·lió, sedició, malversació desobediència, res d'això no va semblar que interessés als mitjans generalistes espanyols de premsa, ràdio i televisió. Hi va haver una apagada informativa sorprenent. També un abisme entre el que passava al Tribunal Suprem i el ressó que tenien les informacions.
Només quan hi han anat Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría i el ministre Zoido, els mitjans espanyols han estat conscients que el judici havia començat. Les televisions espanyoles han alterat la programació i han connectat en directe per transmetre el judici. Una cosa que no havien fet amb els presos polítics catalans. Què ha passat? Doncs que l'Espanya que vol estar informada ha vist que els seus governants havien estat un desastre. Que lluny d'actuar d'acord amb el càrrec que tenien s'havien dedicat a fer la migdiada.
A mitjans de setmana, una persona important del món empresarial em feia la següent reflexió: "T'imagines si Madrid hagués explicat la realitat de les negociacions que havia fet l'independentisme per arribar a un acord per un referèndum?" Però res d'això no ha estat possible. Pressionat per una dreta extrema i moltes vegades incompetent, no s'ha fet res i no s'ha intentat res. Rajoy, SSS i Zoido són la memòria viva de la incompetència embolicats en la rojigualda. Però incompetència, al cap i a la fi, i els mitjans que encoratgen la propagació de la mentida per salvar un Estat que fa aigües.
I ara es comença a veure.