Una de les propostes estrella del PSOE per, diu, encarrilar el problema amb Catalunya és recuperar l'Estatut d'Autonomia que el Tribunal Constitucional va tombar en la seva sentència del 28 de juny del 2010. Gairebé set anys després de l'abús jurídic més important dut a terme pel TC de l'època amb l'assentiment i inspiració de PSOE i del PP, els socialistes proposen tornar a la casella de sortida. Com si res no hagués passat. Una mica de memòria: en aquella decisió es van declarar inconstitucionals 14 articles i sobre uns 27 l'alt tribunal va fer una interpretació tan restrictiva que, de fet, políticament els va estrangular. El més irònic és que del TC en va sortir la versió més suau, si es pot anomenar així i que avalaven els cinc magistrats anomenats progressistes i un conservador que s'hi va sumar. En contra hi estaven uns altres quatre conservadors, amb un text encara més mutilat.

L'Estat va perdre llavors l'antepenúltima possibilitat d'arribar a un acord amb Catalunya, ja que no va voler acordar res sinó que va optar per humiliar-la creient, equivocadament, que podia fer el que li vingués de gust. Com sempre, sacsejada pels sectors més hostils a qualsevol pacte. La penúltima possibilitat va ser el 2012, després de la primera manifestació de l'11 de setembre, quan el llavors president Mas va anar al Palau de la Moncloa plantejant una negociació per a un sistema econòmic similar al concert basc i es va trobar amb un sonor cop de porta.

Estem des de l'inici de l'actual legislatura catalana en la que pot acabar sent l'última possibilitat espanyola: acordar un referèndum. Com a Escòcia i com a Quebec i de resultat, segurament, molt incert. Però Madrid no vol afluixar la corda i les possibilitats d'acordar el referèndum són pràcticament inexistents. Després de la consulta d'aquell 9 de novembre del 2014, en la qual més de 2,3 milions de catalans van anar a votar, la seva reacció ha estat jutjar i condemnar els responsables: Mas, Ortega, Homs i Rigau. Al corredor judicial hi ha en espera la presidenta del Parlament, membres de la Taula i diferents càrrecs electes. En les properes setmanes continuarem veient com els tribunals són l'únic poder espanyol on es parla del tema català.

I en aquest context, el PSOE té la pensada de recuperar l'Estatut. El retallat, esclar, i potser no tot. Aquell que Alfonso Guerra va dir amb enorme satisfacció com a president de la Comissió Constitucional del Congrés que havia passat el ribot al text rebut des del Parlament el 30 de setembre del 2005. Realment, entre el president Rajoy desempolsegant propostes d'infraestructures no complertes del govern Zapatero i la gestora socialista del PSOE i l'andalusa Susana Díaz plantejant un retorn al passat, la política espanyola no ha entès res del que està passant a Catalunya. I com en aquelles quartilles groguenques que Miguel de Unamuno va enviar a Manuel Azaña la Nit de Nadal de 1918, "Catalunya ha de acabar, y muy pronto, por separarse del todo del Reino de España y constituirse en Estado absolutamente independiente". L'any que ve, es complirà un segle.