Que la reunió de la denominada comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per abordar transferències de poca substància hagi estat un fracàs estrepitós ocuparà aquest divendres i dissabte molt pocs titulars. El govern espanyol té perfectament quadriculat com ha d'actuar amb el govern català i el relat a explicar després de cada sessió de la comèdia: les fotos de rigor entre governs, un discurs grandiloqüent exagerant fins a l'infinit el no-res, confrontar Esquerra i Junts, que això sempre agrada al personal, destacar la importància "històrica" d'asseure's en una taula i tornar a Madrid, fins a la pròxima cita, segurament ressaltant entre somriures a l'AVE com de fàcil que és donar allargues als catalans. Com es pot haver entrat en aquesta espiral amb un govern necessitat a Madrid dels vots de l'independentisme català per tirar endavant totes les votacions?

Anem a pams. La comissió bilateral ha acordat el següent: un primer preacord en relació amb la gestió compartida de l'ingrés mínim vital (que s'encavalca amb la renda garantida de ciutadania de què disposa Catalunya), s'han assumit diferents finques forestals, s'ha traspassat el Registre Civil de Barcelona i l'equipament de la instal·lació meteorològica del Turó de l'Home ―que molt important per a l'Estat no ho deu ser, ja que fa diversos anys que no funciona― i s'han creat tres ponències tècniques sobre beques i ajuts escolars, una altra sobre el traspàs d'assegurances escolars i una tercera sobre la valoració dels mòduls judicials, que afecta la valoració del personal i del material tècnic que actualment es quantifiquen amb una normativa de l'any 1990. Res més. Per a això, s'han assegut a la taula una ministra i diversos consellers. Tot bastant esperpèntic i ridícul. Sobretot, perquè un any després del 14 de febrer, aquesta és la situació no sobre la independència de Catalunya, sinó sobre el desenvolupament del que està escrit a l'Estatut d'Autonomia.

Els grans paquets de traspassos han quedat pendents per a temps venidors. Repeteixo: què deu pensar el govern espanyol, qui amb un acord tan barat pot vendre a Espanya i a Europa que ha reprès el diàleg amb la insurgent Catalunya? Perquè, òbviament, aquesta no és la taula en què s'havia d'abordar la resolució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que a l'agenda eren l'amnistia, el referèndum acordat i l'autodeterminació. No, no: simplement, el govern de Pedro Sánchez ha decidit unilateralment treure-se-la de sobre fins a qui sap quan. També hi va haver una primera reunió, amb foto inclosa, i cap acord.

La política catalana corre el risc de caure en la insignificança si no corregeix l'actitud de menyspreu del govern espanyol. D'esquerra, pot ser; però superbs i implacables després de concloure que amb la concessió dels indults es posava punt final a les demandes catalanes. Per Pedro Sánchez, els indults han estat com el Pacte del Majestic per José María Aznar: fins aquí i prou. Sortir d'aquesta espiral no ha de ser, pel que es veu, cosa fàcil per a aquest govern, però ha de fer-ho més aviat que tard. Al bàsquet, els entrenadors demanen un o diversos temps morts quan les coses no funcionen i necessiten canviar l'estratègia per revertir el resultat. El president Pere Aragonès faria bé, crec, de sol·licitar el primer temps mort. Encara s'és a temps de fer veure al govern de Pedro Sánchez que la comèdia ha arribat a la seva fi.