La família reial té motius amb escreix per recordar sempre el X aniversari de la Fundació Princesa de Girona i el debut de la filla gran, Elionor, en un acte públic celebrat a Catalunya. Després de més de 24 hores d'intenses protestes, només controlades amb un operatiu policial sense precedents, la jornada deixa a la monarquia espanyola un gust molt amarg, suposa una derrota institucional el boicot que ha viscut i deixa molt clar i net el rebuig social de la monarquia als carrers de Catalunya. Desenes de milers de persones en un moment o un altre del dia van contribuir a expressar el rebuig a una visita que s'ha realitzat amb una precarietat evident en una zona policialment presa i amb innombrables filtres de seguretat.

L'ostensible buit institucional per part de les autoritats catalanes ―Govern, Parlament i Ajuntament de Barcelona― va imprimir al desenvolupament de l'acte alguna cosa més que una simple absència de càrrecs públics. Era el rebuig més ostensible que s'ha pogut veure mai a Catalunya, deixant en mans de les autoritats espanyoles l'única representació institucional. No és aquesta una qüestió ni de bon tros fútil en un acte que la família reial va voler omplir de transcendència històrica i que pretenia suplir els menyspreus de les autoritats de Girona fent-ne impossible la celebració en aquella ciutat. El trasllat a Barcelona ha permès la realització de l'acte però ha deixat al descobert les mancances d'una institució incapaç de poder dur a terme un acte amb normalitat a Catalunya, una circumstància que va quedar esberlada el passat 3 d'octubre de 2017 amb aquell discurs televisiu, que va provocar una fractura amb la societat catalana i que mai no ha volgut rectificar.

Si en aquella ocasió la Corona espanyola es va equivocar de lloc per sumar-se al corrent inspirador d'un escarment de l'independentisme català, amb unes condemnes absolutament injustes i desproporcionades, aquest dilluns l'aplaudiment només l'ha trobat entre les quatre parets del Palau de Congressos, que no es va omplir per a l'ocasió. El discurs de Felip VI de rebuig de la violència, a la intolerància, al menyspreu als drets i llibertats dels altres... no va semblar cap altra cosa que un acte electoral dels del PSOE, PP o Ciutadans. Potser la violència, la intolerància o les retallades de llibertats i drets porten avui el segell de l'independentisme? No era, per tant, un discurs institucional d'una monarquia europea com la britànica, la belga, la sueca o l'holandesa, entre d'altres. La Casa de Windsor té molt a ensenyar sobre com es tracta les nacions que volen més grans cotes de llibertat. Felip VI ha perdut Catalunya; el seu principal risc és que no corregeixi els seus errors i acabi sent un llast per a Espanya.