Al final, tindrà tota la raó del món l'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo: la factura que haurà de pagar Espanya pels favors internacionals demanats als governs estrangers serà alta, molt alta. Ho sap molt bé Margallo, com va recordar fa unes setmanes explicant com havien estat els seus gairebé cinc anys com a màxim responsable del Palau de Santa Cruz i les negociacions amb diferents col·legues seus d'altres països perquè les simpaties amb el procés independentista català fossin les menys possibles.

I ho comença a saber el seu substitut des del mes de novembre passat, el diplomàtic Alfonso Dastis. Molt menys polític que Margallo, però, al cap i a la fi, part d'un engranatge molt entrenat en aquesta matèria i supervisat permanentment per la Moncloa. Se sabia des del principi que la visita del president Puigdemont al Carter Center i l'entrevista amb l'expresident dels Estats Units portaria cua. I que la diplomàcia espanyola no es conformaria amb haver provat infructuosament d'impedir la trobada amb tots els mitjans al seu abast. Com tampoc no ha agradat la visita de dos congressistes nord-americans a Barcelona i les declaracions d'un d'ells després d'entrevistar-se amb Puigdemont a favor de l'autodeterminació.

Fins a l'extrem que per desacreditar la primera trobada va sortir l'home a Catalunya del partit al govern d'Espanya, Xavier García Albiol, assegurant que la Generalitat havia pagat per l'entrevista amb Carter. I després del soroll informatiu que es va produir inicialment, mai més no se'n va saber res més. En el cas dels congressistes dels EUA portaveus no oficials d'Exteriors van jugar més a fons i subterràniament van donar a entendre, i se'n van fer ressò algunes televisions, que la Generalitat els havia complimentat en excés i que després d'un sopar oficial haurien acabat en mal estat físic.

En tot aquest context d'irritació de la diplomàcia espanyola amb el silenci de les autoritats nord-americanes cal situar el comunicat de dotze línies emès per l'ambaixada dels Estats Units. Un text en el qual es diu que la posició del govern sobre Catalunya és un assumpte intern d'Espanya i que estan compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida. Això d'una Espanya forta i unida és herència de l'entrevista entre Obama i Felip VI de fa uns mesos a la Casa Blanca. I això d'un assumpte intern d'Espanya és la frase preferida de la diplomàcia espanyola cada vegada que es parla del tema català.

En qualsevol cas, no deixa de ser una nota que en comptes de reduir la importància de les dues visites, les amplifica. O si no, per què dedicar tants esforços a una cosa que, a més ja s'havien encarregat des de la Moncloa que tingués la menor repercussió mediàtica possible?