Amnistia: el passat llasta el PSOE a Estrasburg

Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.

El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i Vox— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia, Didier Reynders, és de la família liberal i molt pròxim al conservadorisme, ha permès celebrar un debat d'una proposició de llei que ni ha estat tramitada al Congrés dels Diputats; i que després anirà al Senat, tornarà al Congrés i s'hi haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional.

De fet, encara que no es vulgui veure així, el que s'ha abordat a Estrasburg és el debat de fons: els acords entre el PSOE i Junts —també, esclar, amb Esquerra— i les cessions que s'han fet per part de Pedro Sánchez. Per això es feia servir sempre des de la dreta l'afegitó d'"els set vots" seguit de tota una sèrie de mentides com que l'estat de dret està en risc, que es lliguen de mans les decisions judicials o que s'està arribant a acord amb pròfugs, malversadors i delinqüents diversos per continuar a la Moncloa.

El PSOE ha propagat des del 2017 un discurs a Europa que ara prova de modificar amb el peu canviat

El PSOE sí que hauria d'entonar aquí un mea culpa: el seu passat, en el qual també parlava de pròfugs i que no hi hauria amnistia, és el que el persegueix. S'ha dedicat des del 2017 a propagar a les institucions europees un determinat discurs, que, ara, per necessitats polítiques, prova de modificar, i li agafa amb el peu canviat. Sentir els representants del PSOE en cascada propagant les virtuts de l'amnistia és gairebé justícia divina. Però ells sols es van ficar en aquest fangar quan es van alinear el 2017 amb el PP i ni van saber ni van voler aguantar les posicions, que ni eren de rebel·lió, ni de sedició, ni res per l'estil. A tot estirar, desobediència i res més.

Ara, els socialistes han hagut d'afluixar i explicar als seus companys de grup el contrari del que han dit en els últims sis anys. Per aquesta escletxa s'ha colat el PP i aquesta és la via més ampla que tenen a l'hora de defensar uns la llei d'amnistia i de criticar-la els altres. I és que els errors es paguen sempre.