No per esperada deixa de causar preocupació i estupor la reacció dels fiscals del Tribunal Suprem oposant-se a aplicar la llei d'Amnistia aprovada al Congrés dels Diputats. L'argúcia de la malversació, al·legant enriquiment personal d'aquells ex-presos polítics sobre els qui va recaure una condemna ferma —Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa— i els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, suposa, a la pràctica, que directament la Fiscalia es declara en rebel·lia davant de l'acatament de la llei. La llei d'amnistia és clara, i per això es va endarrerir l'aprovació al Parlament espanyol. Hem dit sempre que fer política des de la judicatura era un error que incita que des de la política es vulgui intervenir en la justícia i que així es retroalimentin l'una a l'altra, fruit de la barrabassada actual.

Diuen els fiscals: "Resulta indubtable que els processats Puigdemont, Comín i Puig (en la seva condició de president i consellers de la Generalitat) i els condemnats per sentència ferma Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, com a receptors de les despeses, van sostreure per si mateixos cabals públics. No van recórrer a la conducta passiva de comissió per omissió de consentir que altres sostraguessin, sinó que ells mateixos van sostreure cabals públics en forma de milions d'euros per executar contra les decisions del TC i del TSJ de Catalunya un projecte inconstitucional de desintegració d'Espanya i proclamació de la independència; i aquests fons no han estat restituïts". "La malversació de cabals públics va suposar un benefici patrimonial per als autors, ja que els van destinar a l'elaboració, desenvolupament i concreció del seu il·legal projecte, que els va produir un indubtable benefici patrimonial, ja que, decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal, coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d'obtenir-los recorrent amb clamorosa infracció del deure de custòdia la seva sostracció de l'erari públic de tots els espanyols" el que "implica un enriquiment personal en poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites".

Ni un de sol dels acusats de malversació al judici de l'1-O, ni tampoc els exiliats, es van lucrar econòmicament

Aquest és el nus gordià de l'escrit del Ministeri Fiscal amb el qual pretén esquivar la llei, ja que a l'article 1.1. a i b paràgraf segon de la llei s'inclouen en l'amnistia els delictes de malversació "sempre que no hagi existit propòsit d'enriquiment". Per això és tan important fixar l'enriquiment, encara que sigui amb arguments recargolats o malintencionats, ja que ni un sol dels acusats de malversació al judici, ni tampoc els exiliats interpel·lats en aquest escrit del Ministeri Fiscal, es van lucrar econòmicament ni es van beneficiar de cap quantitat. Es pot ser sempre enormement creatiu en un escrit d'aquesta naturalesa i, realment, moltes de les peces elaborades durant aquests anys per part de jutges i fiscals quedaran per a la història com a textos que no suportaran el pas dels anys.

Si això han dit els fiscals, el president Pedro Sánchez, que sap que no en té prou amb l'aprovació de la llei, en el marc de la legislatura convulsa que s'acosta, va enviar un missatge aquest dimecres als jutges que més ràpid que tard hauran d'entendre: si a final de mes no hi ha acord sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial, presentarà una reforma per treure-li competències a l'hora de dur a terme nomenaments al Tribunal Suprem i als tribunals superiors de justícia autonòmics. L'Associació Professional de la Magistratura (APM), la majoritària i conservadora, ha expressat el seu "profund rebuig i preocupació" a la proposta que Pedro Sánchez ha posat a sobre de la taula per reduir les competències de l'òrgan de govern dels jutges: consideren que és "inacceptable" i un "autèntic abús constitucional". "Lamentablement, un altre més que se suma als permanents atacs que cada dia rebem els jutges d'aquest país", afirmen.

Potser la partida se'ls està escapant de les mans als jutges del Suprem, sense que s'adonin del tot de per on vindran els moviments de La Moncloa. I, potser, amb tanta preocupació per Puigdemont i Junqueras, aquest acaba sent el menor dels seus problemes.