Doncs, sí: Javier Lambán ha guanyat la partida a Pere Aragonès. La seva permanent i electoralment rendible campanya anticatalana ha tingut recompensa encara que sigui per la via de fer descarrilar la candidatura catalana. El govern de l'Aragó, amb totes les martingales i mentides que es vulgui i un comportament antiesportiu fins a l'últim minut, ha guanyat la partida al de Catalunya. No hi haurà candidatura del Pirineu per als Jocs d'Hivern del 2030 perquè Lambán volia la meitat del pastís, que era tant com condemnar la candidatura que se sustentava en el pes de la marca Barcelona i que l'Aragó sumés una sisena derrota a les seves cinc anteriors iniciatives fracassades per a les Olimpíades de 1998, 2002, 2010, 2014 (la vegada que hi va estar més a prop) i 2022. Al final, la realpolitik s'ha imposat d'una manera descarnada i, volent o no volent, el Comitè Olímpic Espanyol ha tret la bandera rojigualda: era una candidatura espanyola i un territori (Catalunya) no podia guanyar l'altre (Aragó). Per als ingenus que esperaven bandera blanca i que s'adoptés la millor decisió tècnica possible, ha quedat clar que, almenys a Madrid, amb les coses de menjar no s'hi juga i tots els esforços per salvar Lambán eren benvinguts.

Una font de dins de les negociacions ho tenia molt clar: amb raó o sense, no condemnarem Lambán un any abans de les eleccions. D'una manera alambinada, si es vol, han acabat tenint raó els que estaven en contra dels Jocs per la seva càrrega d'espanyolitat. I han acabat trepitjats pel COE i per Pedro Sánchez -perquè el president del Govern té, en aquests casos, molt a dir- els que defensaven que era positiu per al territori i una oportunitat per recuperar dècades d'abandonament del centralisme barceloní. La famosa agenda del retrobament -aquella frase buida amb què es pretenia des de Moncloa girar full al moviment independentista- va deixant al seu pas una línia de desacords que va des de les inversions en infraestructures que mai no s'han complert malgrat les promeses de pluja de milions a la retirada dels milions de l'ampliació de l'aeroport del Prat si no s'acceptava el plantejament d'AENA.

Això, per no parlar de la taula de diàleg que mai no s'ha reunit -en aquesta revetlla de Sant Joan podria perfectament ser cremada com un dels mobles vells que s'utilitzen per als focs d'aquest dia- o el CatalanGate, el cas internacional més gran d'espionatge il·legal conegut i que ha servit per investigar l'independentisme català, inclòs el president Aragonès, en aquest cas, a més, no per les clavegueres de l'Estat, sinó oficialment amb petició expressa del CNI a un jutge del Tribunal Suprem. Aquest dimecres, la consellera Laura Vilagrà es reunirà amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per "abordar el bloqueig existent entre els dos governs arran del cas Pegasus". Un viatge molt meritori, ja que no deu ser fàcil asseure't amb qui t'ha espiat, no dona hora al teu cap per reunir-se amb el seu i fa miques l'apostolat d'Esquerra per entendre's amb el PSOE. Sí, esclar, així és la política, però de vegades fins i tot el teu enemic et deixa respirar.

La trobada entre Vilagrà i Bolaños es produeix enmig d'un tema que no apareix a cap agenda política, del qual, òbviament, oficialment no se n'haurà parlat, però del qual sí que es parla aquests dies a Madrid i a Barcelona. Modificarà el Tribunal Suprem la seva doctrina i tornarà els presos polítics a la presó, revocant l'indult parcial i revocable concedit pel govern de Pedro Sánchez el juny del 2021, aquest dimecres fa un any? No hauria de ser possible, però ningú amb informació del que es parla al món de l'alta judicatura no es juga diners que això no acabi sent així. Els indults van ser el gran acord polític entre el PSOE i Esquerra i el que a la fi ha acabat garantint l'estabilitat parlamentària de Pedro Sánchez. Davant de la hipòtesi d'una nova entrada a la presó, Sánchez procediria novament a activar uns nous indults?