La decisió de la fiscalia alemanya d'admetre a tràmit la demanda d'extradició del president Carles Puigdemont que va formular el Tribunal Suprem espanyol i el jutge Pablo Llarena, com també la decisió de mantenir-lo a la presó de Neumünster, que s'ha sabut a primera hora d'aquest dimarts, obre el debat jurídic que s'haurà de desenvolupar a partir d'ara a l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein. El primer que es pot assenyalar és que la fiscalia s'ha afanyat a fer la comunicació, ja que, tenint en compte que a Alemanya dilluns era festa, com a Catalunya, ha volgut donar els tràmits per oberts com més ràpid millor. En segon lloc, cal destacar que la posició de la fiscalia és la que s'esperava i qualsevol altra hauria estat una sorpresa descomunal. N'hi ha prou d'assenyalar, encara que sigui a tall d'inventari, que la fiscalia de Bèlgica va adoptar fa uns quants mesos una actitud semblant quan en aquell país es van iniciar els tràmits judicials de la primera euroordre, que poques setmanes després el magistrat Pablo Llarena procedia a retirar davant la por que la justícia belga desmuntés bona part dels arguments.

Aquesta vegada això no passarà, la batalla jurídica arribarà fins al final i el resultat és incert. La defensa del president Puigdemont davant els tres jutges de la sala primera de l'audiència territorial alemanya que estudiarà el cas ja sap quines són les batalles que ha d'enfrontar, que són fonamentalment tres: la primera que es resoldrà és si els jutges el mantenen a la presó o si, per contra, es dicten mesures cautelars i se li concedeix la llibertat provisional fins al veredicte final. Els advocats han treballat intensament per poder oferir als jutges, en cas que arribi aquest supòsit, una residència fixa amb adreça coneguda. La recuperació de la llibertat provisional a disposició del tribunal seria una primera victòria, atès que recuperaria una certa llibertat de moviments i la capacitat de ser directament present en el debat polític.

Les altres dues batalles tenen a veure amb l'estratègia de defensa més de fons per desmuntar les acusacions pels delictes de rebel·lió i malversació. En el primer cas, el Tribunal Suprem detalla i la fiscalia alemanya accepta que la rebel·lió s'ha basat en un procés d'inconstitucionalitat amb aldarulls violents. I situa, sobretot, dos moments: les manifestacions de la rambla Catalunya davant la Conselleria d'Economia i el referèndum de l'1 d'octubre. La sala de Schleswig-Holstein haurà de creure i acceptar el discurs de la violència que relata Llarena. La defensa de Puigdemont té bases per mirar de desmuntar el relat del Tribunal Suprem, que s'ajusta ben poc, a parer de molts juristes, a la realitat dels fets que es van esdevenir aquells dos dies.

El mateix es pot dir del delicte de malversació: fins ara no ha aparegut cap prova documental dels 1,6 milions d'euros que hauria costat l'organització del referèndum i que hauria pagat la Generalitat. En aquest cas, a més, hi ha declaracions al Congrés dels Diputats tant del president Mariano Rajoy com del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, negant-ho rotundament a Ciutadans. També hi ha un altre informe de la Intervenció de la Generalitat que assegura que no constava cap desviació de diners per al referèndum a cap de les partides.

Les fiscalies espanyola i alemanya han anat agafades de la mà. El que estava previst. Ara veurem si els jutges alemanys tenen la mateixa visió que Llarena o no. Tot està obert.