Una intervenció satisfactòria i el discurs apropiat. Aquests dos qualificatius defineixen el que per a mi ha estat el parlament del president Pere Aragonès a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. Potser no hauria d'haver-hi anat per no fer gran l'aquelarre que ha muntat el Partit Popular a la cambra alta en contra de l'amnistia, com han fet el lehendakari Iñigo Urkullu o els tres presidents socialistes de Castella-la Manxa, Astúries i Navarra. O per no trencar una tradició dels presidents autonòmics que no hi havien acudit des de l'any 2010 en què ho va fer José Montilla, seguint la línia dels seus antecessors Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Però des de fa 13 anys no havien anat a l'edifici de la plaça de la Marina Española ni Artur Mas, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra.

Aragonès tenia, en conseqüència, prou motius per rebutjar la invitació en un fòrum que no l'escoltaria i que havia anunciat que abandonaria després de la seva intervenció de deu minuts. Però, en canvi, hi ha anat i ha fet un bon discurs, d'àmplia visió catalanista i sobiranista i que, amb els matisos de cadascú, pot ser àmpliament compartit per una molt extensa base independentista. No va ser escoltat perquè els presidents de les autonomies populars havien muntat aquest sarau per mirar de debilitar la posició política de Pedro Sánchez en relació amb l'amnistia i poder oferir una foto que l'Espanya autonòmica està contra les seves negociacions amb els independentistes de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras. El president Aragonès va jugar la partida en un terreny com és el de fer-se un lloc al camp de la rellevància política que cada vegada és més car i on té més competència.

Els dotze presidents blaus del partit de la gavina van anar desfilant un rere l'altre en una competició que va durar tot el dia. Noms propis, la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i la balear Marga Prohens. La primera en el seu to tremendista, gens llunyà del discurs de Vox, va deixar la frase de la jornada: "Si la indignitat de l'amnistia triomfa, aviat no hi haurà espanyols, perquè quant dura una nació que es deixa trair?". I ha tractat l'amnistia de "felonía", terme que, segons el diccionari de la RAE, significa deslleialtat i traïció, paraules aquestes tres que sentirem repetidament aquests propers mesos cada vegada que es parli que decaiguin les condemnes i els processos penals en curs dels independentistes vinculats al procés. Prohens, que governa les Illes amb Vox i que té l'acord amb la ultradreta per terra arran del tema del català, ja que Vox vol eliminar la normalització lingüística, va plantejar una relació "sense tuteles ni complexos" per part de Catalunya, demostrant així o un desconeixement de la realitat o ser una governant molt acomplexada.

I poca cosa més va donar de si la sessió del Senat que, d'altra banda, forma part de les travetes del PP des del 23 de juliol per impedir la investidura de Sánchez que avança al ralentí i en la qual ja es comencen a albirar nervis al PSOE i alguns missatges críptics per mirar d'accelerar la negociació. Gens diferent de la negociació que es va produir l'agost per a la composició de la Mesa del Congrés i que va desembocar en l'elecció de Francina Armengol amb el vot de Junts per Catalunya, però que durant diverses setmanes els socialistes van refredar per després haver de córrer. En l'actual, infinitament més complexa i amb posicions tan diferents, també és normal que hi hagi dies que sembli que als socialistes la camisa no els tanca. Però són molt lluny de voler anar a eleccions el 14 de gener amb l'evolució de l'electorat decantant-se una mica més a la dreta que, intueixen, s'està produint.