Després de 72 hores transcorregudes amb el govern espanyol fent-se el met i tirant pilotes fora de les greus acusacions que pesen sobre ell pel cas d'espionatge massiu conegut com a CatalanGate amb el programa Pegasus, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha aprofitat el seu viatge a Madrid per pujar un grau la pressió a Pedro Sánchez i enviar-li un missatge: algú ha d'assumir responsabilitats. Per dir-ho clar i català i atesa la colossal dimensió d'un cas que té un abast europeu, l'única manera d'assumir responsabilitats en política és a través d'una o diverses dimissions. El camí de la comissió d'investigació parlamentària al Congrés dels Diputats plantejada dimecres segueix ara com ara infranquejable i l'anunci de congelació de relacions ningú no sap exactament què vol dir, ja que les conselleries continuen parlant amb els ministeris com si tal cosa. L'exemple més clar és el de la polèmica candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 al Pirineu, encara que hi ha altres assumptes sobre els quals només fa falta preguntar als departaments de la Generalitat.

L'Executiu espanyol ha de moure alguna peça si no vol que la legislatura entri en zona de turbulència i, de segur, el PSOE i Esquerra n'estan parlant. Alguns pocs opinadors propers al PSOE comencen a defensar en públic la gravetat de l'actuació mafiosa d'espionatge practicada i l'exigència de pagar-ne algun peatge. Però són els menys, ja que a Madrid la cobertura mediàtica en la gran majoria de les capçaleres és entre inexistent o justificatòria. La segona cosa també es comença a obrir pas en els argumentaris oficials dels partits que s'escolten. Incòmoda també està Unidas Podemos, encara que creu que aquesta no és la seva bandera i el resultat final és que figura més que obliga. És a dir, que per a ells no és, per exemple, com la reforma laboral, en la qual sí que anaven a totes.

No és el primer cas que un tema d'espionatge des del govern acaba impactant de ple en la vida política espanyola. Ja va succeir el 1995 en una situació d'equilibris polítics bastant similar a l'actual, amb un PSOE sense majoria absoluta que necessitava en aquells anys de Convergència i Unió per allargar la legislatura i retardar al màxim l'arribada de José María Aznar al poder, la qual cosa acabaria produint-se l'any següent. Doncs bé, la pressió política de l'imprescindible Jordi Pujol i els seus valuosos diputats va acabar amb la renúncia del vicepresident Narcís Serra i del ministre de Defensa, Julián Garcia Vargas. No hi va haver un camí intermedi: o rodaven aquests dos caps o la legislatura s'havia acabat. És cert que Pujol va veure una oportunitat única per apartar Serra, que era un dels seus enemics polítics declarats, però això és bastant irrellevant.

Els casos mai no són iguals, però de vegades s'assemblen com una gota d'aigua. L'editorial d'El País, que era, com ara, prosocialista però a més molt felipista, apuntava: "Les dimissions no fan sinó confirmar les conseqüències polítiques que inevitablement havia de tenir un escàndol com el de les escoltes del Cesid. González pot així anar avui al Parlament amb aquesta prova que ha entès la gravetat de la situació creada".  L'ABC, des d'una altra òptica, i enfadat perquè la renúncia no havia afectat el mateix González, assenyalava: "A conseqüència del coneixement públic que el Cesid havia espiat ciutadans, inclòs el Rei, conducta tipificada com a delicte en el nostre codi penal i que viola drets reconeguts a la Constitució, González ha deixat anar llast". Hi ha més casos, però val la pena recordar que el cas de l'espionatge del CatalanGate té, sense cap dubte, un calat molt més gran.

Tant és així que, per exemple, el Parlament Europeu ha ofert als parlamentaris un servei per detectar si Pegasus ha infectat els seus telèfons mòbils arran del CatalanGate. El servei s'ofereix a petició de la presidenta, Roberta Metsola, en resultar afectats eurodiputats independentistes com ha quedat provat. En condicions normals hauria de sorprendre la celeritat de la Cambra d'Estrasburg davant la inacció de les Corts espanyoles que ni per indici no ha arribat a insinuar una mesura d'aquesta naturalesa quan hi ha diputats que han resultat infectats per Pegasus. Serà que, al final, no només hi ha una justícia espanyola i una justícia europea, sinó també una manera d'entendre la protecció als seus diputats per part d'Europa molt diferent de l'espanyola. I així, podríem anar seguint amb moltes altres coses fins a arribar al veritable rovell de l'ou del problema, que no és cap altre que una manera diferent, molt diferent, d'entendre la democràcia.