Encara que pugui semblar un contrasentit, els polítics de Ciutadans no fan política sinó que fan espectacles, performances. Fan d'actors i actrius, sempre enfadats i irritats, sense una idea política positiva. Han vingut a la vida pública a jugar a la contra. A destruir. A Catalunya, la llengua i la convivència. La política espanyola, just els comença a conèixer ara; a Catalunya, són uns vells coneguts. Només la concordança dels partits unionistes per tombar l'independentisme al preu que fos va donar a Inés Arrimadas la victòria electoral el 21-D. Al Parlament es panseix la seva carrera política i sap que el resultat és difícilment repetible. Tant, que ja té fetes les maletes per presentar-se a les eleccions espanyoles del proper 28 d'abril com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona.

Ficada ja en campanya i disposada a recuperar una notorietat que ha perdut, Arrimadas ha tingut l'ocurrència d'anar a Waterloo, a la residència del president Puigdemont. Però no a reunir-se amb ell, que seria una cosa noble, en tractar-se de dos polítics. O a saludar-lo, la qual cosa seria un gest d'educació i d'humanitat. Viatjarà a Waterloo a manifestar-se davant la seva residència juntament amb altres dirigents de Ciutadans. A fer-li un escarni i a sortir als mitjans de comunicació. Un numeret davant la Casa de la República! És massa bast per ser veritat, però ho és.

Té assegurada una cobertura mediàtica dels mitjans espanyols però és poc seriós en un partit que es té per important. No m'imagino Manuel Valls fent el ridícul així com si fos Albert Boadella. Per a Ciutadans, tot en política és el més semblant a un gran plató de televisió. Arrimadas pot anunciar en qüestió d'hores que Madrid és la seva pròxima destinació política, acompanyant Albert Rivera a les pròximes eleccions del 28-A. I entrant clarament en cursa per liderar el partit. Encara que per a això hagi de fer la que serà la seva extravagància més gran des que es dedica a la política.

"En política es pot fer tot menys el ridícul", deia Josep Tarradellas. Arrimadas ha de ser més fan del còmic Paco Martínez Soria a La ciudad no es para mí: “¿Tú sabes el gusto que da tumbarse en la cama todas las noches, mandar una pierna a Francia, la otra a Inglaterra y quedarse dormido como un tronco sin remordimientos de conciencia?”