Quan Inés Arrimadas va decidir fa uns mesos traslladar-se a Madrid i abandonar els companys de partit del Parlament estava clar que no passaria gaire temps sense oferir una de les vergonyoses jornades a què estàvem tan acostumats a Barcelona. I així ha estat aquest dissabte durant la manifestació per celebrar el Dia de l'Orgull LGTBI que va haver d'abandonar, ja que no es pot estar a l'hort i a la vinya. És d'il·lusos pensar que es pot pactar amb homòfobs i fer-se fotos amb coneguts ultres i pensar que t'aplaudiran quan vas a una manifestació com la celebrada als carrers de Madrid.
Tants anys d'infàmia sobre Catalunya i d'aplaudiments i felicitacions d'una part molt significativa dels polítics i mitjans de comunicació espanyols li han donat carta blanca fins a la data per dir més d'una barbaritat. Sense adonar-se, més d'un, que fora de la provocació i de l'odi, els taronges no tenen oxigen per sobreviure. Necessiten permanentment la crispació i l'enfrontament amb qui sigui. Avui els feixistes són els col·lectius LGTBI, com abans eren els independentistes catalans, els habitants d'Altsasu, Puigdemont, Torra... Tots, menys els que realment ho són i evita definir-los així. Sempre el marc de fractura com a referent polític.
L'estirabot demanant la dimissió del ministre Fernando Grande-Marlaska segueix el patró del que s'ha fet durant els últims anys al Parlament. Així, demana la dimissió, titllant-lo d'irresponsable per alimentar l'odi contra Ciutadans. El mateix que deia a Puigdemont, Torra o els diferents consellers de la Generalitat. A Marlaska el defineix com "la versió sanchista de Torra" i l'acusa de "posar-los a la diana de la manifestació": Les hemeroteques són plenes de desqualificacions no gaire diferents d'aquesta de la líder taronja quan ha parlat de líders independentistes.
Per cert, Arrimadas mai no va haver d'abandonar una manifestació a Catalunya. No deu ser pas que la crispació i la fractura social són superiors a Madrid?