Unes imprudents declaracions del ja exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en les quals deia obertament que no el preocupava anar a presó pel referèndum de l'1-O però en canvi sí que l'inquietava haver de respondre amb el seu patrimoni davant dels envits de l'Estat espanyol i en les que també qüestionava com s'adopten algunes decisions al Govern han acabat amb la seva carrera política en molt poques hores. Carles Puigdemont ha estat dràstic i enèrgic -el concepte de just o no, en aquest cas, no existeix- i ha adoptat la millor decisió. Es miri com es miri, l'única possible, tenint en compte que el Govern de la Generalitat ja està en el compte enrere per a la convocatòria del referèndum i aquest dimarts mateix se celebren diferents actes per donar a conèixer aspectes relacionats.

La decisió de Puigdemont té un factor afegit que no s'ha de considerar menor i és el missatge que envia el president: només poden quedar al Govern aquells consellers que estan disposats a seguir-lo fins al final. Així de senzill però, alhora, així de complicat davant els difícils temps que venen. L'elecció del substitut, Santi Vila, no és casual. El paper del d'aquí a poc temps exconseller de Cultura -temporalment compaginarà els dos departaments- té molt a veure amb el seu paper polític al PDeCAT en els temps venidors i en més d'una ocasió ha deixat oberta la possibilitat d'aspirar a ser candidat del partit dels presidents Puigdemont i Mas en unes eleccions catalanes. És obvi que la plataforma pública de la conselleria d'Empresa i Coneixement és en molts aspectes superior a la del departament de Cultura, sobretot en un moment de creixement econòmic.

La sortida de Baiget és obvi que ha resolt un problema, però només Puigdemont sap amb absoluta certesa si ha solucionat el problema. El taló d'Aquil·les del Govern pel que sembla no és cap altre que, potser, el fet que la incomoditat de Baiget la té algun altre membre de l'Executiu català. Si fos així, ara és el moment de fer els canvis necessaris al Govern perquè s'acabin una vegada per sempre els comentaris en cercles reduïts, els off the record i els jocs interessats a diverses baralles. No és suficient que la totalitat del Govern i el secretari del mateix firmin públicament documents de suport al referèndum, ni que en privat li traslladin un a un la seva lleialtat. És molt més senzill: el referèndum no té marxa enrere i el tren ha fet una última i imprevista parada perquè es baixi aquell o aquella que no estigui còmode/a. Perquè lleialtat avui s'escriu amb R de "referèndum".