Diu el secretari d'Organització de Podemos, Pablo Echenique, que no hi ha cap problema que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, posi "capsetes" —"cajitas"— sobre les meses electorals el pròxim 1 d'octubre perquè els ciutadans puguin votar. Que als dirigents de Podemos a Madrid els incomoda el referèndum català és una obvietat. Que estan perdent el tren del relat polític també. Que, al final, Iglesias, Echenique, Garzón, Colau, Domènech, etc. poden ser escombrats com una força realment transformadora de la societat i quedar-ne com una versió 2.0 que agrupi a Espanya l'esquerra del PSOE i Esquerra Unida i a Catalunya una Iniciativa maquillada amb el potent lideratge de Colau, també. No és estrany que Albano Dante Fachin s'ho hagi ensumat i intel·ligentment hagi apostat per desplaçar Podem cap al referèndum sense matisos i encapçalar des de l'esquerra el vot del no. O que Joan Josep Nuet hagi fet el mateix. Com tampoc no és estrany que els líders estatals de Podemos i els comuns vulguin que Fachin no tingui perfil propi ja que els hi posa més fàcil.

Però tot això, que es pot arribar fins i tot a entendre —que no a justificar— s'ha de fer sense ofendre. No cal que Echenique parli de capsetes —"cajitas"— amb aquest punt de menyspreu que de vegades s'usa des d'aquesta pretesa esquerra radical que gaudeix amb la seva supèrbia intel·lectual. Són urnes, no són capsetes. Són vots, no són manifestants. És un referèndum, no és una protesta. És defensar la democràcia, no és un acte contra el PP. Que els comuns tinguin un problema i no sàpiguen exactament en quin costat s'han de col·locar davant de la convocatòria del referèndum no vol dir que l'hagin de carregar a l'esquena tots aquells ciutadans que ja han expressat d'una o una altra manera que pensen anar a votar.

Aquests que avui parlen de capsetes, amb una actitud despectiva, quan s'expressen així no són gaire diferents d'aquells que davant de la reivindicació de seleccions catalanes manifestaven amb un enorme somriure el següent: "Per què volen seleccions els catalans? Per jugar a bales —"canicas"—?" Miguel Ángel Rodríguez, portaveu del govern d'Aznar, sabia que era una estupidesa el que deia, però fora de Catalunya era aplaudit i aclamat. El problema és que aquella esquerra que abans retreia a MAR les seves paraules avui calla davant de les "cajitas" d'Echenique. I el seu silenci és tota una declaració.