Just el dia en què es compleixen tres mesos —tres!— de l'ingrés a presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a Soto del Real, i a poques hores que s'inauguri la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya, els negres nuvolots que han presagiat reiteradament els dirigents unionistes que van perdre les eleccions el 21 de desembre semblen haver desaparegut. La majoria independentista que se sustenta en els 70 parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP facilitarà l'elecció del diputat republicà Roger Torrent com a president del Parlament. Torrent, de 38 anys, es defineix al seu perfil de Twitter com a "diputat del Parlament de la República catalana", tota una declaració d'intencions. Es pot pensar que els vots delegats dels tres parlamentaris a la presó —Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Joaquim Forn— seran acceptats per la Mesa d'edat i que pel que fa als cinc parlamentaris més exiliats a Brussel·les la seva participació no serà necessària en aquest primer ple, ja que el teòric empat a 65 es decanta, en principi, a favor dels independentistes en tots els casos.

Si important és l'acord per a la presidència del Parlament, que en bona lògica ha de conduir a una majoria absoluta a la Mesa, més rellevant és el pacte assolit entre JuntsxCat i Esquerra perquè Carles Puigdemont sigui el candidat dels dos grups parlamentaris en la primera sessió d'investidura del nou president de la Generalitat que es convocarà abans de final de mes. El mesurat compromís fet públic assenyala que "en línia de la restitució de les institucions, els dos grups parlamentaris han acordat donar suport a la proposta de candidat a la presidència de la Generalitat de Carles Puigdemont". És obvi, per tant, que en les consultes que iniciï el nou president del Parlament amb els grups polítics per conèixer la seva opinió, les cartes ja estan marcades i Puigdemont serà l'escollit. Entre altres coses, perquè ni el president del Parlament ni la Mesa no han d'entrar en aquesta fase a discutir sobre com es produirà la intervenció del candidat, ja que mai en sessions d'investidura anteriors no hi ha hagut un debat sobre això i oficialment no poden interpel·lar-lo sobre si hi anirà físicament o no. La qüestió es produirà, en tot cas, quan s'iniciï el ple d'investidura.

Políticament parlant, és evident que Puigdemont aconsegueix el suport d'Esquerra per als seus plans, en una partida oberta que no permet prejutjar el resultat final. En aquesta pugna es confrontaran d'una banda la legitimitat de la història i el resultat electoral del 21-D i per una altra els travats mecanismes politicojurídics del govern espanyol amb el TC i la justícia a punt per impedir-ho, si fem cas als pronunciaments haguts fins ara.

En qualsevol cas, aquest embat es juga en diversos plànols diferents. També en el fet de ser, d'una banda, més murri que l'adversari i, per una altra, un polític esmunyedís capaç de treure de polleguera el govern espanyol amb una aparent tossuderia a la qual no estan acostumats. Ja que ningú, absolutament ningú, havia aguantat un pols d'aquesta naturalesa.