La confirmació que l'imam de Ripoll cobrava mensualment del CNI fins als atemptats de Barcelona i Cambrils posa negre sobre blanc els desmentiments dels serveis de seguretat espanyols i obre en canal una via que sempre s'havia negat oficialment: el govern espanyol, presidit el 2017 per Mariano Rajoy, podria haver fet alguna cosa més per evitar l'atemptat? La informació publicada al diari ABC certifica que es podria haver fet molt més, ja que l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, cervell dels atemptats gihadistes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils en què van morir setze víctimes innocents, a més de vuit terroristes, i van resultar ferides més de 150 persones més, era un confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i cobrava 500 euros al mes de l'organisme públic pels seus serveis, a través de l'oficina de Girona. Al món del periodisme, el canal utilitzat de vegades té molta importància, i el fet que el diari de l'establishment monàrquic espanyol publiqui aquesta notícia, sigui confirmada pel CNI i es publiquin detalls de la relació entre el terrorista i els serveis d'intel·ligència espanyols des d'almenys el 2014 —l'imam llavors era a la presó per un delicte de drogues i agents del CNI el van captar com a confident— obre una via per avançar molt més del que s'havia pogut avançar fins ara.
Segons expliquen ara coneixedors de la relació del CNI amb Es Satty a l'esmentat diari, l'agent responsable del contacte visitava l'imam de Ripoll de manera recurrent i aquest mai no va mostrar ser violent, i molt menys, intenció de cometre un atemptat. Tampoc no hauria donat informació sobre la identitat dels joves que va adoctrinar i que van cometre els atemptats. Aquesta versió oficial del CNI és discutible, ja que —en la hipòtesi més favorable per al CNI— un agent no va fer bé la seva feina, ja que va restar importància a la feina de captació de joves de l'imam de Ripoll. L'altra versió possible és molt pitjor: va deixar fer, ell o les autoritats que tenia per sobre, i, al darrer moment, no va ser capaç d'avortar l'atemptat, o encara molt més greu, els responsables van mirar cap a un altre cantó. També crida l'atenció que tan sols cobrés 500 euros al mes com a confident, un element potser de l'escassa importància que se li va conferir a Es Satty o un esquer per disfressar una notícia amb uns emoluments la quantia dels quals costa de creure.
L'exdirector del CNI va mentir, perquè la informació sobre l'imam de Ripoll és enormement greu i no s'ha portat al jutjat
En vista d'aquests nous fets, és evident que s'han de produir noves compareixences a la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats encarregada d'estudiar els atemptats del 17A. El més greu és que per les Corts generals han passat nombroses persones, entre les quals l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. L'excap de l'Estat Major de la Defensa entre els anys 2004 i 2008 va negar a la comissió parlamentària que Es Satty fos confident en aquell moment i es va desentendre dels atemptats. Ara sabem que va mentir, perquè la informació és enormement greu i no s'ha portat al jutjat. Com ja he dit en altres ocasions, en primer lloc, cal forçar novament la presència de Sanz Roldán al Congrés i el tema ha d'acabar a la Fiscalia. No s'ha de ser optimista amb el seu recorregut judicial, però és un camí que s'ha d'explorar, atès que ara sabem més coses de les que s'han aconseguit esbrinar en molt de temps.
Per això, Junts i Esquerra han de portar el tema fins al final i intentar aclarir totes les incògnites que hi ha. No es tracta de donar pàbul a les teories de la conspiració, però tampoc descartar nous camins ara que hi ha informació important. Els que han volgut enterrar qualsevol avenç en la investigació d'aquest tràgic atemptat gihadista del 2017, que han estat molts i molt importants, queden superats per la notícia que l'imam cobrava diners públics quan es van produir els atemptats. Han perdut, per tant, la seva credibilitat, perquè el seu principal objectiu era protegir l'estat davant una notícia com la que ara es coneix. Saber la veritat i que aquesta s'obri pas ha estat sempre l'objectiu de molts de nosaltres, en un moment en què ningú no volia acceptar que dels atemptats del 17A no en sabíem tota la veritat perquè faltava molta informació rellevant. Ara hi ha noves pistes. Seguim el camí i exigim informació als qui la tenen.