La decisió del govern espanyol d'obligar a tributar per IRPF els treballadors amb salari mínim interprofessional (SMI) i presentar-ho com una manera de fer pedagogia entre la població més desvalguda sobre la justícia fiscal, ja que el que es recapti anirà directament a millorar els serveis públics dels quals tots som beneficiaris, és prendre els ciutadans per idiotes. No hauria de costar tant dir que el que es pretén és recaptar una part de la dentada que suposa l'increment del salari mínim per a les arques públiques. Certament, això no seria popular, més enllà que deixaria contra les cordes la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, que ja ha sortit a alçar la veu contra la part socialista del govern espanyol, que, en aquest cas, lideren col·legiadament el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, i la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Dels 50 euros de pujada de l'SMI —que, després de l'acord signat entre el govern espanyol i els sindicats, ha passat a 1.184 euros mensuals en catorze pagues—, 21 euros se n'aniran ara a pagar l'IRPF, la qual cosa, clar i català, vol dir que el 47% de l'increment que s'havia aprovat, ara s'acaba restant per la via impositiva.
Serà la primera vegada que el salari mínim tributarà a l'IRPF, ja que el govern espanyol no n'ha apujat el mínim exempt. Malgrat que Hisenda resta importància al fet —que fàcil que és fer de triler amb les xifres des de l'Administració— i assenyala que això afectarà una minoria dels treballadors, s'estima que hi haurà fins a un màxim de 2,5 milions d'assalariats beneficiats per aquesta pujada de l'SMI que començaran a tributar. L'Agència Tributària es frega les mans, ja que això suposarà una recaptació extra d'uns 2.000 milions d'euros i, encara que el lema afirma que "Hisenda som tots", la realitat és que uns ho són més que d'altres. Seria ben fàcil reforçar, per exemple, la lluita contra el frau fiscal i reduir dràsticament una xifra tan escandalosa com que els espanyols defrauden cada any, pel cap baix, 20.000 milions d'euros a l'impost de l'IRPF, més de l'1,7% del valor del PIB a Espanya, majoritàriament per rendiments del capital mobiliari (interessos i dividends) de declarants que tenen capitals a l'estranger sense declarar. O el frau per IVA i Impost de Societats, que ascendeix més o menys cada any a una quantitat semblant, amb la qual cosa el frau total representa aproximadament 40.000 milions d'euros, és a dir, entre el 3,5% i el 4% del PIB.
Veurem si Yolanda Díaz és capaç de mantenir el pols amb Sánchez contra la tributació del salari mínim
És obvi que l'obligació de tributar pel salari mínim obrirà una batalla política —què no obre a Espanya una batussa política?— i que, al final, és molt probable que el PSOE cedeixi, després d'uns dies de debat, i tot acabi sent un nou globus sonda que serveixi de distracció davant qüestions més importants, com tots els contenciosos judicials oberts i que afecten tant el partit com la dona del president o el seu germà i el fiscal general de l'Estat. D'altra banda, els socialistes no tindran gaires aliats en aquesta mesura. Ja veurem si la formació de Yolanda Díaz, molt acostumada a fer grans declaracions i després fer marxa enrere, és capaç de mantenir el torcebraç amb Pedro Sánchez o bé acaba plegant veles. Esperant que això passi hi ha Podemos, que, a diferència de Sumar, manté una tensió alta amb els socialistes i això fa que les enquestes li siguin favorables. Res no seria més del grat de la formació morada que una implosió de la legislatura, que, més enllà que els resultats fossin traumàtics, podria arribar a situar la formació de Pablo Iglesias i Irene Montero com el referent de l'esquerra, en perjudici de Sumar.
L'últim moviment en aquesta qüestió del salari mínim l'ha fet el Partit Popular, defensant que no ha de tributar per IRPF. Les coses es veuen diferent quan s'és govern o quan s'està a l'oposició, i només cal repassar la presidència de Mariano Rajoy. En set anys, va apujar l'SMI 94 euros, el qual va assolir els 736 euros l'any 2018. Ara, set anys després, està en 1.184, la qual cosa suposa un augment de 448 euros. Les lliçons del PP en aquest aspecte no tenen un passat al qual es pugui aferrar i els socialistes fan bé de treure pit en aquesta qüestió, ja que Espanya és un dels països de l'OCDE que ha augmentat més el salari mínim. Per ser justos, no sempre ha estat així amb presidents socialistes, ja que Felipe González representa el període més negatiu per als treballadors amb SMI, ja que el seu poder adquisitiu va perdre de mitjana un 0,69% en els 14 anys de govern, amb una minva propera al 10% en tot el mandat. Eren altres temps, sens dubte, però amb José María Aznar no va ser millor i va haver d'arribar José Luis Rodríguez Zapatero perquè els treballadors que perceben l'SMI tinguessin un període de guanys.