No fa gaire temps, els empresaris del Puente Aéreo eren renuents a asseure José María Aznar a la seva taula. Eren temps en què qui manava a la dreta era Mariano Rajoy i Aznar era al museu de les figures desdibuixades políticament i sense pes real. Tot això va canviar, en part, amb la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa i amb la derrota socialista a Andalusia, preludi, potser, d'un govern dels trigèmins ―Casado (PP), Rivera (Cs) i Abascal (Vox)― a Espanya. A finals d'octubre, el Puente Aéreo va rebre a la seu d'Atresmedia (Antena 3 i La Sexta) Pablo Casado i aquest dimarts José María Aznar ―excepcionalment en un hotel i no a la seu d'algun dels patrons de la plataforma―. L'expresident ni tan sols no va haver d'insistir per exposar entre plat i plat la seva visió sobre Espanya i com pensa desconstruir l'autonomia catalana. És la seva obsessió política des que va abandonar el poder i personal des que les circumstàncies el van obligar a pactar amb el nacionalisme català i amb Jordi Pujol el 1996 per arribar a la Moncloa.

El mètode Aznar és aparentment senzill: més aviat que tard hi haurà a Espanya un govern de la dreta extrema que haurà de posar punt final al moment que es viu a Catalunya. Ho haurà de fer amb contundència, no cometent els errors de Rajoy i prescindint de la situació que intentin provocar els independentistes. Encara que el seu punt de partida és aparentment restablir la Constitució, és justament al contrari: fulminar-la. Des de la recuperació de competències sensibles ―llengua, educació, presons o Mossos― fins al manteniment de la suspensió de l'autonomia per un període de temps llarg i el nomenament d'un govern designat des de Madrid.

Aznar parla perquè no se'l repliqui ni se'l contrariï. La crònica de Jordi Barbeta explicant el dinar és excel·lent. Sembla que hi hagi estat de la manera que li han explicat les seves fonts. Que l'independentisme continuï a matadegolla no és una notícia encoratjadora. Haurà de fer front, si es produeix el resultat que avui ofereixen les enquestes, a aquesta allau gairebé predemocràtica. El judici de l'1 d'octubre als presos polítics que s'iniciarà ben aviat al Tribunal Suprem se situa en una longitud d'ona no massa diferent: "Escarment als colpistes". Gairebé ho diuen igual Aznar i els magistrats.