Quinze anys ha hagut d'esperar José María Aznar per tornar a protagonitzar un míting del Partit Popular a Barcelona. El temps que Mariano Rajoy ha liderat la formació conservadora i l'enemistat entre ambdós el van dur a refugiar-se a la FAES i, des d'allà, provar com fos d'assaltar el PP. Rajoy va tenir a ratlla a Aznar però avui s'ha girat la truita, i, per a Pablo Casado, el de Pontevedra és un pes mort. Els anys transcorreguts no han canviat ni el discurs d'Aznar ni els seus fantasmes, que continuen sent els mateixos: ETA, la kale borroka, els batasuns... amb l'afegit prêt-à-porter de les dretes: els colpistes, els sediciosos, els independentistes... Menú del 2003 adaptat al 2019. Tot, segons el guió.

Aznar se sent, que diria Pep Guardiola, el "puto amo" del PP i de les seves, diguem-ne, escissions: Ciutadans i Vox. En el cas de Barcelona, a més, la candidata, Cayetana Álvarez de Toledo, és una de les seves protegides des de sempre. La marquesa és una aznarista convençuda i com a tal representant d'un sector que difícilment pot ser ja titllat de conservador sinó de dreta extrema. El pas del temps es nota, sobretot, en una cosa: el PP és un partit més residual del que era fa uns anys a Catalunya i els seus actes reuneixen un públic igual d'entusiasta però més reduït.

El primer dia de campanya oficial a Catalunya ha estat una continuïtat de la precampanya. La dreta espanyola contra Pedro Sánchez i, ell, alimentant el discurs de la por d'un govern de Casado-Rivera-Abascal. Tot massa previsible. Per estrany que sembli, els esforços dels partits espanyols per centrar la campanya en atacar l'independentisme català poden ser debades. Les acusacions són tan exagerades i imprecises que els deixen un enorme terreny de joc. La clau, en tot cas, raurà en la mobilització del 50% de la societat catalana que els fa confiança però que a les eleccions espanyoles es retreu d'anar a les urnes o deixa el seu vot a altres formacions.

Vet aquí la feina principal dels partits independentistes: convèncer la seva gent que les eleccions del 28-A són tan importants com les del 21-D.