El Futbol Club Barcelona ha guanyat amb tot mereixement al Reial Madrid per un ajustat 3-2 la final de la copa del Rei i aconsegueix així el seu trofeu número 32. És cert que el Madrid se'n va posar 1-2 al marcador i el Barcelona no va empatar fins a les acaballes del partit, però el futbol és un joc de 90 minuts més la pròrroga i no s'hauria hagut d'arribar als 30 minuts d'afegit si algunes decisions controvertides de l'equip arbitral no haguessin perjudicat l'equip blaugrana. Sigui com sigui, Hansi Flick continua imbatible en finals disputades, amb el Barça i abans amb el Bayern, i està en condicions d'aconseguir l'anhelat triplet -copa, Lliga i Champions-, quelcom que semblava impensable a l'inici de temporada.

A manca del partit de lliga Barça-Madrid de la jornada de Lliga 35, que se celebrarà el pròxim dia 11 de maig a l'Olímpic de Montjuïc, l'equip blaugrana ha fet ple de victòries davant el seu rival blanc, guanyant les tres confrontacions directes i arrabassant-li dos títols. L'equip continua creixent i ha après a sacrificar-se quan toca amb formes de grup seriós i ambiciós. Guanya amb èpica i lluitant fins al final, una cosa que no formava part de l'ADN barcelonista. Sense aquesta característica, difícilment hauria arribat el tercer gol de Kounde. I encara que és cert que el Barça va patir en algunes parts del partit el desgast físic de la temporada, va dominar clarament la pròrroga de la final, el que diu molt del seu estat físic i de les múltiples opcions per fer canvis a l'equip.

El Barça s'ha doctorat a la Cartuja i ha deixat el seu rival immers en una profunda crisi. L'any Mbappé pot concloure's amb zero títols

El Barça s'ha doctorat en la Cartuja i ha deixat el seu rival immers en una profunda crisi. L'any Mbappé pot acabar amb zero títols i una percepció del jugador francès molt diferent de la que hi havia abans de la seva arribada al club blanc. Absència de lideratge en el grup i menys resolutiu en els moments decisius de la temporada del que es podia esperar. El Madrid ha de tirar de talonari aquest estiu si vol competir, ja que la seva plantilla està descompensada i en els duels directes amb els equips grans parteix en clar desavantatge. Mentrestant, al Barça li passa al contrari: plantilla jove, entrenador amb recorregut i amb pocs ajustaments pot ser optimista de cara al futur.

Dues últimes reflexions. En primer lloc, l'afició. Comportament exemplar en una mobilització important de 26.000 aficionats blaugrana desplaçats a Sevilla. Van ser bastants menys a l'estadi de la Cartuja, però es van fer notar bastant més. Per què sempre el paisatge blanc en el camp és superior en aquestes finals? No hauria de vigilar-ho més la federació i ser molt més prudent? En segon lloc, cal reconèixer el mèrit del president, Jan Laporta, en el projecte. L'entrenador és un encert seu i la confrontació sense estovar-se amb la Lliga i les seves actituds mafioses, també. El barcelonisme no es va equivocar atorgant-li de nou la confiança per dirigir el club. I avui aquest títol també és seu. Felicitats, culers!