La vergonya esportiva protagonitzada pel Barça dissabte passat a la nit a l'estadi Nuevo Los Cármenes de Granada marca potser el punt més baix d'un club que va oblidar fa massa temps com es juga a futbol en l'elit continental. Les contundents estadístiques de derrotes o empats fora del Camp Nou; l'avorriment gairebé permanent durant moltes fases dels partits, malgrat disposar d'una de les millors plantilles del moment; el desgavell tàctic a l'equip, en el qual cadascú fa el que vol, i la falta de lideratge en l'àrea tècnica han despullat de bon començament la decisió de renovar a la banqueta Ernesto Valverde i l'enorme error que es va cometre. La directiva va voler, segurament, guardar-se un as per si les coses no anaven bé, però el cert és que han lligat el seu futur al de l'entrenador.
Que el cicle de Valverde està acabat ho sap tothom. Només cal anar cada quinze dies a l'Estadi per escoltar els murmuris permanents davant totes les seves decisions. Una directiva poruga i empatxada d'ego va ser incapaç de prendre l'única decisió possible si volia enviar un missatge clar i contundent al vestidor i a l'afició. El Barça és avui un equip mediocre que no juga a res, s'ha oblidat del bon futbol i els seus partits són enormement avorrits. Si fa uns anys anar al Camp Nou era gaudir cada dia, fa molt temps que aquestes sensacions es van perdre.
El món de l'esport és capritxós i és possible que els resultats, avui molt negatius, canviïn. Però encara que sigui així, el futbol que vam conèixer difícilment tornarà. L'entitat necessita repensar-se de cap a peus després dels fracassos de Roma (2017) i Anfield (2018) i que l'última Champions es remunti al 2015. Tot aquell passat brillant s'ha dilapidat malgrat que s'han fet inversions milionàries en la plantilla. Un club en què ningú no fa el que s'espera d'ell i que ha perdut la identitat de club seriós i guanyador.
A aquest pas, la temporada es farà molt llarga.