Després de moltes temporades absent del primer pla del futbol continental, el Futbol Club Barcelona ha tornat amb força al grup líder. No ha aconseguit res, certament, només ha generat esperances, però això no és poc al món de l'esport en general. L'anterior etapa reeixida del club blaugrana es remunta al període 2006-2015, quan va ser capaç de conquerir quatre Champions League en nou anys. Ha hagut de transcórrer una dècada d'abstinència de títols europeus i de més d'una vergonyosa i humiliant derrota perquè el club encertés la tecla per tornar a ser candidat a tot. Líder a la lliga espanyola, semifinalista a la Copa del Rei i segon classificat a la lligueta classificatòria de la Champions, només per darrere del Liverpool, té possibilitats a totes tres competicions i afronta la fase decisiva de la temporada amb un equip en forma i amb ganes de títols, i una afició que, després del sorteig d'aquest divendres a Nyon, Suïssa, somia plantar-se l'últim dia de maig a la final de la Champions que se celebrarà a Múnic.

Certament, falta molt per a això i abans han de passar moltes coses. De fet, també pot acabar passant que el Barça acabi, una vegada més, la temporada en blanc i s'esfumin tots tres títols. Caldrà anar, per tant, setmana a setmana. Tot i que les vibracions de l'aficionat culer són, ara per ara, molt diferents després que l'última vegada que va arribar a semifinals, l'any 2019 davant el Liverpool, que el va derrotar a Anfield per 4-0 i que a l'anada al Camp Nou el Barça hagués guanyat per 3-0 i semblés que tenia una nova final a la mà. Des d'aleshores, el Barça va entrar en una depressió esportiva important, acompanyada de la marxa de Leo Messi, el 2021, el símbol mundial d'un club que sempre ha necessitat tenir un referent al terreny de joc per aconseguir grans coses. A partir del 2019 es va tocar fons, malgrat que els primers senyals d'aquest final turbulent van començar a albirar-se després de la Champions del 2015 disputada a l'Estadi Olímpic de Berlín, on va derrotar la Juventus per 3-1 i amb un trident ofensiu al terreny de joc mai repetit fins ara per cap equip: Lionel Messi, Luis Suárez i Neymar. La marxa del jugador brasiler al PSG parisenc trencaria irremeiablement el que hauria estat una era de domini aclaparador del Barça al futbol mundial.

Sense l'entrenador Hansi Flick, el nou Barça difícilment hauria arribat on és

El Barça actual és molt lluny d'aquella excel·lència i també d'aquell ofici al terreny de joc, però té al davant una oportunitat enorme per emular-los. Amb el canari Pedri al centre de la construcció del futbol, i una combinació de veterans, Robert Lewandowski, Íñigo Martínez, Raphinha o Frenkie de Jong, o fins i tot per experiència Dani Olmo, al costat d'una legió de joves jugadors sortits de la Masia, amb Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Gabi, Alejandro Balde, Marc Casadó i Fermín López, entre altres. Un grup capaç de reemplaçar els Piqué, Xavi Hernández, Iniesta, Busquets, Alba, Sergi Roberto, Mascherano, Dani Alves, Ivan Rakitić i tants d'altres que van ser capaços de marcar una època. Però si la diferència respecte a aquests últims anys rau en una generació de jugadors joves amb un potencial excepcional i l'aposta per liderar l'equip, un gran mèrit rau en l'entrenador Hansi Flick, sense el qual difícilment s'hauria aconseguit en tan poc temps.

L'entrenador alemany, allunyat de la pressió mediàtica que sempre envolta un equip com el Barcelona, supera aquesta situació, en part, mantenint l'anglès com a llengua de comunicació i parlant sempre tan sols de futbol. Per a Flick, això dels entorns, sempre un focus de divisió i una metxa de confrontació a punt de ser encesa, tant quan les coses van bé com, sobretot, quan van malament, és una cosa que l'agafa molt lluny. Això no només és un signe de maduresa, sinó d'intel·ligència, en un terreny tan enverinat i sempre ple d'ismes des de l'època de Josep Lluís Núñez. A partir d'aquesta setmana, el Barça i la resta dels equips amb opcions de guanyar títols —a Espanya, Reial Madrid i Atlètic de Madrid— aborden la fase més transcendent de la temporada i per primera vegada en molts anys tots tres poden aspirar ara als tres títols. El futbol reparteix il·lusions i permet somiar en tot això. Però per a alguns, el Barça és això i molt més. Per això és més que un club.