Luis Bárcenas, l'extresorer del Partit Popular, sembla decidit a engegar el ventilador i fins i tot a demostrar que el "M.Rajoy" que apareixia als papers de la comptabilitat B de la formació conservadora és realment Mariano Rajoy. Gerent del PP entre 1990 i 2008 i tresorer el 2008 i 2009, en què va ser imputat per la seva implicació en el cas Gürtel, una de les trames de corrupció vinculades al partit dirigit consecutivament per Manuel Fraga, Jose María Aznar, Mariano Rajoy i, ara, per Pablo Casado, és, segurament, el posseïdor del nombre més gran de secrets -juntament amb el traspassat Álvaro Lapuerta- d'aquells que es poden emportar per davant tota una generació política si no guarda silenci fins a arribar a la tomba.
Més de set anys han passat d'aquell SMS de Rajoy a Bárcenas en el qual escrivia el llavors president del govern espanyol "Luis, sé fort" en uns sumaris que s'han anat construint i ara, pel que sembla, la corda s'ha trencat per la part emocionalment més dura per a l'exgerent i extresorer que no és altra que l'entrada de la seva dona, Rosalía Iglesias, a la presó el mes de novembre passat. També diversos canvis d'advocats a mesura que Bárcenas anava sent conscient del seu paper com a cap de turc. Així, va començar per lletrats que li pagava el partit a canvi de guardar un escrupolós silenci a anar canviant d'advocat i pagar-se'l ell mateix a mesura que la situació se li anava complicant i res no sortia com esperava i li havien garantit aquells als qui poques coses els han sortit malament en les seves relacions amb els tribunals.
Pel que sembla, la confessió de Bárcenas no serà ni de bon tros una explosió controlada sinó una documentació detallada del cobrament irregular i periòdic de quantitats durant anys de diferents ministres del PP a l'etapa d'Aznar i de Rajoy i de membres de la cúpula dirigent. Hi és bona part de l'àlbum de cromos de les escales del Palau de la Moncloa a les diferents preses de possessió dels governs entre els anys 1996 i 2004 i entre 2011 i 2017. Cospedal, Trillo, Álvarez Cascos, Acebes, Arenas, o Rato, entre d'altres, han estat en aquesta llista de beneficiaris de diner negre. Bárcenas ha explicat que se sent traït pel Partit Popular i pel compromís que la seva dona no ingressaria a la presó. Complicada papereta la que se li presenta a Pablo Casado que ha guardat silenci fins ara però que haurà de moure peça si vol quedar fora dels danys col·laterals de l'explosió.
Acostumats que no hi havia campanya electoral a Catalunya en què no s'intentés desestabilitzar l'electorat nacionalista o independentista publicant notícies que després de les eleccions quedaven rotundament desmentides -la del compte de Xavier Trias a les municipals de 2015 i que li va costar l'alcaldia que li va arrabassar Ada Colau és, sens dubte, el cas més flagrant i escandalós- que el detonador sorgeixi del mateix cor les files d'un partit espanyol és tota una novetat. Bé és cert que és per una confessió d'una personalitat de les seves pròpies files i no per un paper apòcrif d'algun organisme policial però la campanya del presidenciable Alejandro Fernández té un greu problema. Encara que és veritat que el PP català no és un actor ni de bon tros important en les eleccions catalanes ja que es disputa amb Vox l'última posició.
Després de quatre anys a la presó, Bárcenas comença a cantar clar i desempolsegar la pau que havia firmat amb Rajoy o amb els homes que l'expresident suposadament li havia enviat per negociar. Trencat tot, la peça que ofereix Bárcenas a la Fiscalia Anticorrupció per tancar un acord i treure la seva esposa de la presó de dones de Alcalá-Meco, en la qual va ingressar el passat 8 de novembre per complir una condemna de 12 anys i 11 mesos, és la de Mariano Rajoy.