Després que haguessin de ser ajornades les eleccions a Euskadi i Galícia, que s'havien de celebrar el passat 5 d'abril, per la pandèmia i l'estat d'alarma decretat, el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, han decidit convocar els electors en les seves respectives comunitats autònomes el pròxim 12 de juliol, uns quants mesos abans de la legislatura que compleix els quatre anys el 25 de setembre. Urkullu i Feijóo han compartit estratègia: el més ràpidament possible abans que la crisi econòmica i social que ja tenim a sobre acabi arrasant expectatives i devorant governs. La continuïtat d'Urkullu a la lehendakaritza, la seu de l'executiu basc a Vitòria, està fora de tota discussió i, en tot cas, l'únic dubte recau sobre si governarà sol, repetirà aliança amb els socialistes -probable- o girarà cap a un acord amb Bildu -improbable-.

Molt més complicada és la posició de Feijóo per continuar al Palau de Rajoy (res a veure amb l'expresident) que va assolir el 2009. Els seus resutados es mouen sempre al filferro de la mayoria absoluta i caldrà veure què succeeix amb Vox i Ciutadans ja que el titular de la Xunta necessita recollir tot el vot del centre i la dreta si no vol veure perillar la seva presidència.

Malgrat les pressions que s'han viscut a Catalunya no hi haurà una convocatòria electoral immediata. Només el Tribunal Suprem i la inhabilitació del president Torra pot alterar aquest calendari i situar els comicis en l'últim trimestre de l'any. Per a això s'hauria de produir, com alguns pensen -o desitgen- la inhabilitació abans de les vacances. El Suprem, pel que sembla, emet missatges diferents i, així, una setmana s'assegura que anirà de pressa i la següent que s'ho prendrà amb calma. Com que només ho sap Manuel Marchena, el president del Tribunal, i tampoc no és segur que sempre treballi amb el mateix calendari, caldrà esperar.

És per aquesta raó que Torra no vol ni sentir parlar d'eleccions després de la precipitació que va cometre donant per acabada una legislatura que ara prova de recosir com pot i amb la pandèmia i la crisi econòmica com a teló de fons. El president de la Generalitat el traurà el Suprem del càrrec o anirem molt al final de la legislatura, que acaba el desembre de 2021. I no hi ha un pla B a Junts per Catalunya perquè consideren que el pla A és el millor. Així de senzill.