Una de les singularitats de la Catalunya de finals del segle XX i de les dues dècades que portem del segle XXI és que ha estat capaç de situar entre els principals referents mundials de la medicina i en diverses especialitats clíniques diversos professionals de primeríssim nivell. D'entre tots ells, l'oncòleg Josep Baselga, mort aquest diumenge a la Cerdanya, estava clarament entre els més prestigiosos i no només per la seva destacada trajectòria, que el va portar a dirigir el considerat el millor centre oncològic d'investigació del món, el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, sinó pel llegat que deixa com a figura indiscutible en la recerca de nous tractaments en la lluita contra el càncer, sobretot de mama.
Vaig tenir ocasió de conversar en diverses ocasions amb Baselga, tant a Nova York com a Barcelona, amb motiu de premis que va rebre, en conferències que va pronunciar i a vegades també en un context molt més distès. Recordo una escena estiuenca de José Manuel Lara Bosch, el president del Grup Planeta, mort el 2015, sempre geni i figura, després d'un sopar a la zona alta de Barcelona, d'intentar alliçonar, amb la seva habitual contundència dialèctica, contra el càncer el professor Baselga, que mantenia un educat silenci.
Era inevitable sempre acabar parlant amb Baselga del càncer, dels seus avenços, i era llavors quan s'observava el seu optimisme perquè fóssim al principi del final que aquesta malaltia figurés sempre al primer lloc del rànquing de mortalitat. A més d'un optimista nat, fins i tot en les circumstàncies més difícils, era un lluitador incansable per la vida dels seus pacients, a qui sempre els oferia una opció nova, de vegades fins i tot revolucionària, obstinat com estava d'apropar ràpidament l'arribada dels avenços mèdics als pacients per no donar mai per perduda una batalla.
La seva mort als 61 anys, víctima de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, un trastorn neurològic degeneratiu mortal i d'evolució ràpida, que avui dia no té tractament i que és una d'aquelles malalties que es poden considerar rares, amb poc més d'una dotzena de casos nous a l'any a Catalunya, trunca una carrera inacabada, encara que el seu incommensurable llegat en la investigació contra el càncer i en l'oncologia personalitzada sens dubte perdurarà.
Quan el juliol del 2016, Baselga al costat dels també oncòlegs Manel Esteller i Joan Massagué van rebre el XXVIII Premi Internacional Catalunya de mans del president Carles Puigdemont, hi va haver una escena impagable dels tres junts al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. El talent català dispers pel món rebia, a la fi, un reconeixement del qual ens havíem de sentir orgullosos com a país. Esteller, poques hores després de conèixer la mort de Baselga, ha escrit a les xarxes socials que s'ha perdut "un talent extraordinari i un pioner de l'oncologia moderna".