La detenció al seu domicili de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, la declaració davant del jutge i la posada en llibertat després de gairebé cinc hores, per haver-se negat, en dues ocasions, a presentar-se en seu judicial després d'haver penjat una bandera estelada a la façana de l'Ajuntament, marca un punt d'inflexió en l'actuació -desmesurada- de la Justícia a tot el procés independentista. El nombre de càrrecs públics imputats a Catalunya és molt alt com per pensar que mai no succeiria. Ha passat una primera vegada i, sens dubte, es produiran més ordres judicials en la mateixa direcció, i al cos de Mossos d'Esquadra, com una de les policies judicials, se li tornarà a demanar que dugui a terme noves detencions. No estem, per tant, davant d'un fet aïllat i irrepetible, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en seu parlamentària que a Catalunya es celebrarà un referèndum d'independència tant sí com no, a tot estirar, el setembre de l'any vinent.

Fins i tot, és possible que, malgrat el disbarat que això suposa, el càrrec electe no sigui posat immediatament en llibertat, sinó que ingressi a la presó. Tot això, forma part del previsible. A Berga, per sort, en aquesta ocasió no ha passat i s'ha evitat així deixar més constància que la necessària no només de la desunió dels diferents actors independentistes sinó també de l'absència d'una estratègia concertada anteriorment. En aquest exercici, no pas teòric sinó real, que ha estat la jornada d'aquest divendres hi ha faltat una resposta política conjunta i s'hi ha trobat a faltar un marc jurídic propi. També ha mancat una resposta política del Govern que, òbviament, no pot donar el conseller d'Interior, que quan surt per televisió sembla trobar-se més còmode en un paper de comissari en cap que de responsable polític del Departament.

Per tot això, Berga era una emboscada des del primer moment. Fins i tot la interlocutòria del jutge de Berga Albert Ejarque deixava als Mossos una enorme màniga ampla a l'hora de conduir-la davant del jutjat. Sens dubte, la suficient, perquè ni Venturós ni cap dirigent de la CUP no hagués pogut criticar les formes -hora, lloc, etc- en què es duia a terme la detenció si les coses s'haguessin fet bé. El Govern i el Parlament, com a primeres i principals institucions de Catalunya, s'han de situar al capdavant de manera col·legiada, pública i solidària, davant de la detenció de càrrecs electes, que més que un acte de desacatament a la llei duen a terme una acció d'insubmissió davant d'una decisió injusta. És possible que la barrera entre un acte il·legal i un acte d'insubmissió sigui en termes jurídics molt prima. No ho és en termes polítics i de drets civils. Però només s'aconseguirà convèncer la ciutadania des d'una explicació clara i una resposta nítida. La detenció de l'alcaldessa de Berga i la cada vegada més evident judicialització de la política ha posat de manifest que a l'independentisme català encara té molts deures per fer.