De totes les tragèdies que es poden explicar d'aquest dimarts desbocat de vent, pluja i neu, cap com la del delta de l'Ebre, que ha patit un veritable dany irreversible amb la mar penetrant terra endins diversos quilòmetres fins a arrasar camps i arrossars i deixar un paisatge dantesc i irreconeixible. Ja veurem què és el que es pot recuperar. Mai va ser tan veritat la cançó de Raimon Al meu país la pluja no sap ploure i així hem vist imatges insòlites de Tossa de Mar; pujades esfereïdores del cabal dels rius Onyar i Daró fins a amenaçar seriosament de desbordar-se; els danys a nombroses platges que, literalment, han desaparegut; l'autopista amb França tancada diverses hores; línies de ferrocarril i carretera tallades i un llarg seguit de problemes en nombroses poblacions catalanes.
La borrasca Glòria, com ha estat denominada, deixarà aquest dimecres al migdia quan hagi passat un balanç tan desolador que obligarà a analitzar seriosament si s'ha de declarar alguna zona catastròfica per pal·liar el desastre econòmic produït i per revertir com abans millor i el millor possible situacions de veritable emergència com la del delta de l'Ebre, que és, sens dubte, la principal preocupació entrada la nit d'aquest dimarts, quan escric aquest article. Ja hi haurà temps d'analitzar amb més detall tot el llistat de zones afectades, però serà obligació del Govern de la Generalitat no demorar els ajuts a totes i cada una d'elles.
Però al costat de la tragèdia, val la pena destacar algunes coses positives que han succeït: des de les previsions meteorològiques que aquesta vegada sí que han encertat absolutament ―un exemple de tot això és el pronòstic molt perfilat i detallat del nostre expert, Xavi Freixes, que ha vingut fent ininterrompudament des del cap de setmana― fins a una coordinació modèlica de tots els serveis d'emergències de Catalunya ―bombers, personal sanitari, Mossos d'Esquadra i policies municipals, preferentment― passant per una informació concreta i de servei des del Departament d'Interior amb permanents compareixences de premsa. Informació de servei reiteradament repetida que, segurament, va impedir més d'un problema i que va fer que en moltes hores del dia les zones més afectades semblessin espais desèrtics, ja que la gent es va refugiar a casa seva.
Val la pena destacar-ho com a contrast amb el que va succeir recentment després de la greu explosió a la petroquímica de Tarragona, on moltes coses s'haurien pogut fer millor, començant per les sirenes que no van sonar i van deixar la ciutadania durant un temps preciós sense informació. No ha estat aquest el cas i és de justícia reconèixer-ho.