És molt probable que si ara es fes una enquesta de coneixement dels ministres de Pedro Sánchez, el titular d'Exteriors, Josep Borrell, apareixeria molt destacat en primera posició. Deu ser també el primer ministre la dimissió del qual Podemos i Ciutadans coincideixen a demanar després que s'hagi publicat al BOE la multa de 30.000 euros que li ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Valors per l'escàndol de l'ús d'informació privilegiada en la venda d'accions de la companyia Abengoa, del consell d'administració de la qual formava part. Per a la CNMV, la sanció se situa a l'escala d'infraccions greus, però ell continua, tan cofoi, a l'executiu espanyol. Sense dimitir i el president Sánchez sense cessar-lo, com si res hagués de fer efecte a la seva estructurada campanya electoral d'unes dosis de despulles de Franco, una mica de baralla amb els banquers de les hipoteques, uns pressupostos que mai no preveia presentar però que tenien moltes promeses de fàcil vendre i una mà allargada, en la qual per cert no hi ha mai res, als independentistes catalans.

Però Borrell és d'aquells polítics a la manera antiga: qui pega davant pega dos cops; i si no vols que un problema sigui notícia, provoca un incendi encara més gran fins que eclipsi l'escàndol real. I això ha fet. Se n'ha anat a la Universitat Complutense de Madrid a declarar que a diferència del que succeeix a diversos països europeus amb tendències centrífugues, als Estats Units no hi ha problemes d'integració perquè "l'únic que van fer va ser matar quatre indis". No es pot ser més ignorant, demagog i més menyspreador perquè el que allà hi va haver va ser un veritable genocidi amb milions de morts i seria millor no fer bromes sobre el particular. Les cancelleries ja tenen tema de comentari després de la discutida gestió de Borrell en la qüestió del Penyal de Gibraltar i la sobirania del Regne Unit.

Lamento no ser original, ja que ho vaig dir el mateix dia que va ser nomenat ministre d'Afers Exteriors: Borrell no està per ocupar un càrrec tan important com aquest després dels incidents coneguts en relació amb les últimes responsabilitats que ha desenvolupat i per les seves declaracions públiques d'uns anys a aquesta part, inclosa la recent mentida sobre l'escopinada després de l'incident amb el diputat Rufián. Havia de fer bo un altre llenguallarg com José Manuel García-Margallo i l'ha fet. Òbviament, els seus 71 anys no són un impediment però sí que ho és el fet que hagi hagut de deixar per situacions tèrboles càrrecs i llocs importants en la seva cursa i per la seva aproximació a Societat Civil Catalana, organització en la qual milita amb un entusiasme que no té a l'actual PSOE.