Acaba de contestar el govern espanyol, en una pregunta parlamentària al diputat de Bildu Jon Inarritu, que a set països es van contractar durant el 2018 empreses de consultoria en matèria de comunicació amb la finalitat, diu el Ministeri d'Exteriors, d'actualitzar i potenciar la percepció de les fortaleses espanyoles. Dit clarament: Espanya, amb Josep Borrell al capdavant de la seva diplomàcia, va tirar de portatalonaris als Estats Units, França, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit, Suïssa i Mèxic per millorar la imatge d'Espanya, casualitats, coincidint amb el procés sobiranista i els problemes reputacionals d'Espanya després de l'empresonament de membres del Govern, l'exili del president Carles Puigdemont i diversos consellers, la repressió judicial i policial espanyola i les euroordres enviades i retirades a Bèlgica, el Regne Unit i Alemanya.
No deixen de ser significatius els països escollits ja que en tots ells s'han produït episodis que han irritat les autoritats espanyoles. A Bèlgica, residència de Puigdemont, Comín i Puig, el jutge Llarena ha retirat l'euroordre fins i tot en dues ocasions ja que els delictes de rebel·lió no han estat acceptats i més tard per la immunitat que els dona el ser eurodiputats als dos primers. A Alemanya, va ser el tribunal superior de l'Estat de Schleswig-Holstein el que va deixar lliure Puigdemont i va fer un cop de porta als morros a la justícia espanyola el juliol de 2018. I al Regne Unit ha succeït una cosa similar amb Clara Ponsatí.
A França, on hi ha la seu del Consell d'Europa, aquest organisme ha analitzat més d'una vegada la situació dels presos polítics i està estudiant la situació a Espanya i Turquia. El cas dels Estats Units és obvi ja que diferents mitjans de comunicació han alçat la veu contra la repressió espanyola i defensat el dret al referèndum, una situació similar a la de Suïssa i Mèxic.
Crida l'atenció com s'inicien causes penals contra membres del Govern català i alts càrrecs de l'administració per accions similars i com es dilapiden els diners a mansalva quan qui ho fa és el govern espanyol. En els dos casos, estem parlant de diners dels contribuents. Deu ser, potser, que consolidar la democràcia espanyola a cop de talonari acaba sent l'única manera de poder dir després que Espanya és una democràcia consolidada. Per a això servia Espanya Global i la propagació de mentides de Borrell.