Si a l'últim informe presentat pel prestigiós setmanari The Economist, el mes de febrer passat, Espanya havia passat a ser una democràcia defectuosa —l'Economist Intelligence Unit la degradava a aquesta categoria en considerar que ja no podia formar part dels països considerats com una democràcia plena—, aquest dimarts el Consell d'Europa ha aprovat un informe en què es conclou que no ha superat cap de les 19 recomanacions que va fer l'organisme internacional a l'estat espanyol per lluitar contra la corrupció. L'informe, que ha estat elaborat a través del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco), és demolidor, ja que dels 19 punts que s'han analitzat i comparant-los amb el que se li havia demanat a Espanya que fes, s'apunta que en 7 d'ells s'ha avançat una mica —molt poc— i en els altres 12 la resposta espanyola encara ha estat més decebedora, ja que han estat directament ignorats.

Una de les coses que més crida l'atenció de l'informe, perquè són precisament dos cossos policials que tenen un paper important en la lluita contra la corrupció, és la crítica sobre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional perquè no s'han adoptat mesures de prevenció de la corrupció i sobre la seva integritat, es lamenta que no hi hagi una estratègia de vigilància de la corrupció en aquests dos cossos i s'exigeix una "acció decidida" per posar-hi remei. Pot un estat europeu, considerat democràtic, suportar impassible una anàlisi tan rotunda en un dossier que porta per títol Informe sobre democràcia, independència jurídica i corrupció? Aparentment, no. Però l'estat espanyol ha donat mostres suficients de dèficits estructurals, i no anecdòtics com moltes vegades se'ns vol fer creure, que són més que preocupants.

Simultàniament a aquest informe del Consell d'Europa, se n'ha conegut un altre d'Amnistia Internacional en el qual s'assegura que la llibertat d'expressió i el dret a la protesta continuen amenaçats a Espanya. S'hi esmenten exemples com la no-supressió de la llei mordassa o la condemna i l'entrada a presó de Pablo Hasél o l'ús excessiu de la força per part dels cossos de seguretat en el control de les manifestacions; s'apunta com una bona notícia, "l'única bona del 2021", la llibertat d'activistes com Jordi Cuixart —expresident d'Òmnium— o Jordi Sànchez —expresident de l'ANC—, "que mai no haurien d'haver entrat a la presó".

Si això passa a Espanya, on sembla actuar un deep state que tendeix a actuar amb dues vares de mesurar, el cas judicial del rei emèrit i el seu sobreseïment és més que evident, no serà així per a Joan Carles I al Regne Unit, on ha perdut la immunitat i s'haurà d'asseure al banc dels acusats. La seva examant Corinna va interposar una demanda per assetjament des de l'any 2012 a través de diferents persones del seu entorn. En el fons, més enllà d'un embolic propi de persones que han tingut una relació sentimental, hi ha els diners. Molts milions d'euros i, en concret, com haurien arribat a un compte bancari de Corinna 65 milions d'euros, que formarien part del polèmic donatiu de 100 milions de dòlars, lliurats el 2008 pel rei Abdullah de l'Aràbia Saudita al llavors monarca espanyol.

Veurem si s'asseurà al banc dels acusats o podrà no comparèixer i, en aquest supòsit, què passa llavors i quines decisions adopta el jutge anglès Matthew Nicklin. També les repercussions que pot tenir per als seus fills i, en concret, contra Felip VI. La justícia anglesa no és com l'espanyola i és normal que a Zarzuela hi hagi més nervis que tranquil·litat ara que veien que el retorn provisional del patriarca passaria amb un cert perfil baix. Però això ja no succeirà.