La renúncia de la diputada Elisenda Alamany al càrrec de portaveu al Parlament del grup de Catalunya en Comú Podem, a molt pocs mesos de les eleccions municipals, no fa sinó reflectir que la crisi dels comuns és molt més seriosa del que feia preveure a començaments de setembre quan va abandonar tots els seus càrrecs Xavier Domènech, al·legant raons personals. Alamany, la seva mà dreta en la llista de les catalanes del desembre passat, va ocupar el número dos de la candidatura i té un perfil nítidament sobiranista, que la passada setmana no va fer sinó reforçar amb la creació i presentació d'una plataforma que pretenia reconduir el rumb d'una formació que s'ha anat allunyant progressivament de la sobirania progressista.

Avui els comuns ja no són aquella formació que, contra pronòstic, i després d'una bona campanya electoral, van arrabassar l'alcaldia de Barcelona a l'exalcalde Xavier Trias per uns milers de vots de la mà d'Ada Colau. Aquell aire fresc s'ha anat diluint amb una gestió erràtica en la qual Colau ha estat incapaç fins i tot de traçar aliances amb altres formacions per governar la capital catalana i de repensar un esgotat model de ciutat. Les seves iniciatives ciutadanes, quan les ha tingut, es compten així per fiascos i la seva relació amb els diferents col·lectius, tant empresarials com associatius, no ha pogut ser pitjor. Hi cal afegir una habilitat enorme per fer-se invisible cada vegada que la ciutat ha tingut un contratemps i una gran capacitat per traslladar el problema a una altra administració. Aquesta falta de lideratge i els errors comesos la situen avui lluny de revalidar el càrrec que ocupa des del 2015.

Ara, amb la perspectiva del temps, es veu més clara la renúncia de Domènech, molt lligat de mans, segurament, en la política a dur a terme al Parlament. La carta de renúncia d'Alamany al càrrec de portaveu no pot ser més clara: "Lamento afirmar que som lluny d'allò que volíem superar i que es repliquen dinàmiques i posicionaments polítics que recorden molt altres grups parlamentaris que ens havien precedit". El dard als seus companys de viatge d'Iniciativa no pot ser més clar i directe i com ja va succeir en l'anterior legislatura amb els exdiputats Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez, el final, segurament, no pot ser bo.