Expliquen les cròniques que aprofitant la tradicional copa de Nadal que el president del govern espanyol ofereix als periodistes al Palau de la Moncloa, Pedro Sánchez va aprofitar per fer mofa de la divisió a l'independentisme català i va posar com a exemple que no es posaven d'acord ni a l'hora de fer una vaga de fam, ja que cap dels quatre presos polítics d'Esquerra Republicana empresonats ―Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa― havien seguit els passos dels altres quatre de Junts per Catalunya, que aquest dilluns fa 17 dies que estan en vaga de fam ―Jordi Sànchez i Jordi Turull― i 14 dies Quim Forn i Josep Rull. No sembla haver-n'hi prou que s'hagin explicat les raons personals de tot això. L'important és l'alegria en l'escarni que sembla trobar Sánchez d'una manera permanent després de les eleccions andaluses i la desfeta que va patir, intentant desesperadament girar full dels vots independentistes que va captar per a la seva investidura i sense els quals no hauria arribat a la Moncloa.

Són molts dies en vaga de fam per a una frivolitat d'aquesta naturalesa per part del president del govern espanyol. Ni que només fos per raons humanitàries, un comentari d'aquesta naturalesa està absolutament fora de lloc. No el faria, en cap cas, de qualsevol altre pres polític en vaga de fam a qualsevol país del món. Només en l'actual clima públic de linxament de l'independentisme català al preu que sigui és concebible una frase amb tan poca empatia cap als presos i els dos milions de ciutadans que voten les formacions independentistes a les diferents eleccions catalanes que s'han celebrat.

Gairebé a la mateixa hora, The New York Times publicava ―no era l'únic mitjà internacional― que els quatre presos en vaga de fam havien enviat una carta a una quarantena de líders europeus per protestar contra el maltractament dels tribunals espanyols. La notícia assenyala que els presos acusen la justícia espanyola de demorar indegudament les seves demandes d'apel·lació per evitar que ho facin a nivell europeu. La injusta presó provisional que pateixen els nou presos polítics catalans els obligarà a passar per segona vegada el Nadal a la presó. Que tot això succeeixi sense que s'hagi celebrat el judici és una atrocitat i deixa al descobert el que es pot esperar del Tribunal Suprem a la causa general contra l'independentisme.

No deixa de cridar l'atenció que Sánchez tan aviat demani una reunió a Torra divendres com que es burli dels presos en vaga de fam. Un podria pensar que no té cap interès en la cita i menys encara a desescalar el conflicte entre Catalunya i Espanya. I potser, fins i tot, és veritat.