La decisió del patronat de la Fundació Bancària La Caixa de retornar la seu social a Catalunya i també la de Criteria, el primer grup industrial de Catalunya i Espanya, amb participacions en empreses cotitzades superiors als 25.000 milions d'euros, és una molt bona notícia. Es produeix després de l'anunci de fa unes setmanes del Banc Sabadell en la mateixa direcció, i set anys després que totes dues entitats adoptessin la decisió contrària, traslladant els seus domicilis fiscals a Palma i Alacant. Va ser en ple procés i uns dies després del referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 celebrat a Catalunya. Si en aquell moment la decisió de la Caixa es va argumentar com la manera de preservar els seus interessos empresarials i socials, així com la seva operativa normal, en aquesta ocasió s'ha posat l'accent que el retorn a Barcelona obeeix al fet que ja no es donaven les circumstàncies que van motivar el trasllat temporal de les esmentades seus a la capital balear.
Tot i que era evident que la notícia arribaria tard o d'hora, perquè que no hi havia raons objectives des de feia un quant temps per mantenir la decisió del 2017, els reiterats missatges de les patronals catalanes, dels sindicats, del teixit empresarial i de bona part del poder polític, començant per les administracions catalanes i seguint pel govern de Pedro Sánchez, han facilitat el resultat final. Isidre Fainé, el president de la Caixa, estudiava des de fa almenys un mes, amb total discreció, el millor moment. Consta que el president Salvador Illa era coneixedor que la notícia es produiria i que la decisió estava presa per part de la Fundació. Les seves paraules destacant que la feina s'havia fet sense fer soroll no eren una frase buida, sinó que reflecteix la cuina d'una operació larvada d'un quant temps ençà, encara que la maduració s'ha accelerat les últimes setmanes. L'exemple més clar que la tornada no havia estat ni de bon tros improvisada és que gairebé va coincidir l'anunci del patronat de la Caixa amb alguns comunicats extensos i amb declaracions valorant la notícia.
Isidre Fainé, el president de la Caixa, estudiava des de fa almenys un mes el millor moment per al retorn
Malgrat que el canvi de seu no implica moviment de persones ni d'espais o serveis corporatius, en la mesura que la majoria dels treballadors i centres de treball han estat sempre ubicats a Barcelona, és evident que el fet de tenir la seu social fora representava una sèrie d'inconvenients que per una raó o una altra acabaven minvant la capacitat de dur a terme una sèrie de serveis complementaris a Barcelona. A més, les coses se sap com comencen, però no com acaben. Avui només era la seu social a Palma d'una fundació que és la tercera del món per volum d'actius —amb un total de 24.000 milions d'euros, segons dades de fa alguns anys—, però res no assegurava que els moviments haguessin pogut ser superiors. A l'exercici actual, té el pressupost més alt de la seva història, ronda els 655 milions d'euros, i el 60% de la inversió, 340 milions d'euros, es destinarà al desenvolupament de programes socials, entre els quals destaquen els de lluita contra la pobresa infantil, creació d'ocupació per a col·lectius amb dificultats, envelliment actiu o atenció a persones amb malalties avançades.
Quant a Criteria, amb Fainé de president i Àngel Simón de conseller delegat, és amb diferència el primer grup industrial de Catalunya i Espanya, amb participacions en empreses cotitzades superiors als 25.000 milions d'euros. El hòlding és el primer accionista del banc més gran de l'Estat, CaixaBank, amb el 31,17%; de Naturgy (26,7%) i de Colonial (17%). A més, té el 9,99% de Telefónica, el 9,36% d'ACS i participacions a Puig i Aigües de Barcelona. Aquest dimarts va anunciar un acord per entrar a Veolia, el gegant francès de l'aigua, amb un 5%, operació valorada en uns 1.000 milions d'euros. I els seus plans de futur no acaben aquí, ja que Criteria vol elevar el valor de la seva cartera un 50%, fins a 40.000 milions d'euros. Que tot això es piloti des de Catalunya sense seus transitòries també serà positiu per al futur.