La històrica decisió d'un jurat de Manhattan condemnant, divendres a la matinada, Donald Trump per 34 càrrecs de falsificació de documents per haver ocultat un pagament una exactriu porno, a canvi del seu silenci sobre una presumpta relació extramarital que van mantenir, l'ha convertit en el primer inquilí de la Casa Blanca condemnat per delicte greu. El judici penal contra l'expresident nord-americà és tan sols l'inici del calvari judicial que té per davant, amb acusacions molt més greus. Tanmateix, res fa pensar que les seves opcions de reelecció als comicis que tindran lloc dimarts 5 de novembre de 2024 per decidir si Joe Biden continua quatre anys més o Trump torna a la mansió presidencial que va ocupar entre 2016 i 2020, es puguin reduir per aquesta condemna i que el desencadenant judicial acabi sent determinant en els propers mesos. De fet, el seu equip de campanya per retornar a la Casa Blanca va informar aquest divendres que havia recaptat 34,8 milions de dòlars en petites donacions —gairebé el doble que en el seu dia millor a la plataforma WinRed—  després de la condemna del tribunal penal.

L'expresident sembla tenir prou amb propagar als quatre vents que el que ha succeït a Nova York ha estat un judici potinejat i que el veritable veredicte real serà el de la gent en la votació de novembre per aconseguir que els seus simpatitzants se sentin tranquils. Com si realment hi hagués una caça de bruixes contra Trump en comptes d'un delicte. Caldrà ara esperar fins al dimarts 11 de juliol a les 10 del matí per conèixer quina és la sentència del jutge Juan Merchán. Tot i això, les informacions que arriben parlen que els 77 anys de Trump i l'absència d'antecedents penals jugaran al seu favor en una sentència que pot implicar des d'una multa, la llibertat condicional o fins i tot una pena de presó, ja que cada un dels 34 càrrecs podria comportar una pena màxima de privació de llibertat de quatre anys.

No sembla probable que s'arribi a donar el cas que Trump sigui apartat de la cursa presidencial

L'equip legal de Trump acabarà apel·lant el veredicte i aquí s'obre un altre procés que durarà, depèn de com, alguns anys. Per tant, tot es mou en un terreny en què qualsevol vaticini a futur té moltes ramificacions i la més important és que no sembla probable que s'arribi a donar el cas que sigui apartat de la cursa presidencial com a candidat per un tema judicial i menys que, si guanyés, fos apartat de la Casa Blanca. En aquest escenari, només seria fàcil seguir amb les condemnes si perdés al novembre. D'aquí que Trump hagi posat tota la carn a la graella, començant pel seu retorn a la política i el literal esclafament del Partit Republicà per impedir que cap alternativa no arribés a sortir de port i tingués opcions de disputar-li la nominació en la convenció que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de juliol vinent a Milwaukee.

Mentre Trump sembla riure's dels seus problemes enfilat en un discurs populista en el qual tan aviat parla d'estafa com de persecució o de la màfia de Washington, Biden continua mantenint-se per darrere en les enquestes. De fet, els analistes no veuen un revulsiu que li faci créixer en els sondejos, ja que la mobilització de l'electorat demòcrata té dues fugues significatives. El sector més jove i universitari, descontent amb la posició marcadament proisraeliana al conflicte a l'Orient Mitjà i un retrocés en les minories que tradicionalment solen ser un nínxol demòcrata i que no se senten especialment concernides per les eleccions de novembre. Potser, la nominació demòcrata que se celebrarà entre el 19 i el 22 d'agost a Chicago li aporti l'energia que necessita i sense la qual el seu horitzó no sembla fàcil.