El Partit Popular ha demanat disculpes pel caos originat pel Ministeri de Foment a l'autopista AP-6 i que va deixar perdudes i abandonades a la seva sort milers de persones als seus cotxes diumenge per la intensa nevada que es va produir al nord d'Espanya. Curiosa manera la del govern del PP de Mariano Rajoy de treure's els problemes de sobre: la culpa és dels altres —l'empresa d'autopistes, en aquest cas—, solidaritat amb els pobres i pacients conductors i, finalment, aquí no dimiteix ningú, no fos el cas que s'estableixi un precedent perillós. La política a Espanya té molt d'això: com ningú no es responsabilitza de res, no hi ha per què dimitir i el caos viscut ja amainarà. Tant li fa que mentre el caos creixia cada cop més el ministre Juan Ignacio Zoido, també responsable pel fet de dependre del seu departament la protecció civil, fos a la llotja del Sevilla veient el duel local amb el Betis. Serà que Zoido té butlla perquè com tot ho fa malament ja no és notícia quan succeeix?

Tant li fa que les imatges de l'estropellament governamental i del titular del Ministeri de Foment, Íñigo de la Serna, i també de l'inefable ministre de l'Interior, l'esmentat Zoido, hagin estat esgarrifoses. Que tot s'hagi fet tard i malament. Fins i tot que un director general de Trànsit sortís en les primeres hores de la crisi responsabilitzant els conductors per agafar el cotxe després dels múltiples avisos com a únic argument. I un es pregunta: hi ha gestió al govern espanyol que vagi més enllà de parlar de Catalunya? Perquè esclar, una cosa és passar-se el dia criticant que si Puigdemont per aquí, Junqueras per allà, la desunió de l'independentisme i la imaginària Tabàrnia i una altra de molt diferent és abordar una nevada anunciada i que tan sols requeria una coordinació ministerial eficient.

Fins i tot l'oposició, tan poc acostumada com està a ser crítica amb el govern espanyol ha tingut una resposta continguda. Ja va succeir quan el PSOE va demanar la reprovació de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría després de la violència policial del referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. La diputada Margarita Robles va haver de plegar veles, ja que no formava part del guió debilitar SSS i donar ales a l'independentisme. Gairebé va acabar demanant perdó el PSOE després d'una sonora estirada d'orelles d'un editorial d'El País.

I és que en la política virtual del PP que les coses s'arreglen soles, trampejar les crítiques és sempre la millor estratègia. Al final, tot s'acaba oblidant. I qui resisteix, guanya.