La sorprenent i caòtica apagada ibèrica, viscuda aquest dilluns a tota la Península, passarà a la història per molts motius. Apuntem-ne dos, simplement: desconeixem, gairebé vuit hores després que es produís, quines són les causes que l'han provocat i, més encara, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, comparegués tard i malament des del palau de la Moncloa i no descartés cap hipòtesi. En segon lloc, la pèssima gestió de la informació de la qual es pogués disposar per part del govern d'Espanya o, millor dit, dels governs. Ningú no espera dels responsables polítics que facin d'endevins sobre les raons de l'apagada, encara que sorprèn que manquin d'informació precisa i ajustada. Però, dit això, al que s'aspira és que ofereixin a l'opinió pública una informació àmplia, abundant i tranquil·litzadora, que és just el contrari del que es va fer durant la jornada. Sánchez va comparèixer cinc hores i mitja després de l'apagada, en una succinta intervenció sense preguntes i molt allunyada dels mínims estàndards informatius que reclama una emergència i un clima de preocupació com el que hi havia.

A l'apagada energètica s'hi va sumar l'apagada informativa, un còctel perfecte per explicar la confusió i l'opac desenvolupament de la jornada. Realment, no s'ha après res de situacions de crisis anteriors? Com es pot deixar tota una societat sense informació oficial, constant i puntual, sense subministrar dades de manera permanent a la desconcertada opinió pública, que va passar moltes hores sense llum, telèfon i internet? No hi havia plans d'emergència per tranquil·litzar la gent? Anunciar una compareixença pública des de la Moncloa per dir que era millor no especular amb les raons de l'apagada, que calia reduir al mínim els desplaçaments, que calia fer un ús responsable del telèfon i que calia seguir la informació de mitjans oficials no requeria gairebé sis hores d'espera d'una informació oficial. Tota aquesta comunicació tan primària bé s'hauria pogut donar pocs moments després de produir-se l'apagada, quan ja es va veure que érem davant d'una situació greu. Gairebé sis hores després el que cal oferir és certesa i claredat.

A l'apagada energètica s'hi va sumar l'apagada informativa, un còctel perfecte que explica la confusió i l'opac desenvolupament de la jornada

Espanya, l'economia número 15 per volum de PIB, un país del G-20, la setena economia europea, amb comunicats de Red Eléctrica com a única informació oficial, d'aquesta naturalesa: "activats els plans de reposició del subministrament elèctric en col·laboració amb les empreses del sector després del zero ocorregut en el sistema peninsular", quan s'està vivint un fet sense precedents en la nostra època és una cosa que realment costa d'entendre. Centenars de milers de persones sense saber com tornar a casa seva, persones grans havent de tornar al seu habitatge amb ascensors inutilitzats i sense saber com pujar a les seves llars, pares sense saber com contactar amb les escoles i si havien d'anar a recollir els seus fills, trens aturats a tot el territori i unes 30.000 persones en tot l'estat pendents de ser evacuades per Renfe, deambulant amb escassa informació. I la companyia elèctrica portuguesa assenyalant que la interrupció en el subministrament elèctric havia estat provocada per un error a la xarxa espanyola causat per variacions extremes de les temperatures a l'interior de l'Estat. Aquest fet ha produït oscil·lacions anòmales a les línies de molt alta tensió (400 kv), un fenomen conegut com a "vibració atmosfèrica induïda".

Evidentment, la gestió d'un fet excepcional no és gens senzilla i el primer objectiu a perseguir ha de ser el retorn a la normalitat com més ràpidament millor i, com va assenyalar Salvador Illa, en la seva compareixença de les 21 hores, quan s'havia recuperat el 41% del subministrament elèctric i la seva previsió era pot recuperar-lo en la seva totalitat en les pròximes hores, assegurar una nit tan tranquil·la com sigui possible: tant des del punt de vista del rescat de passatgers encara no realitzat, la seguretat amb un important desplegament de Mossos d'Esquadra, més de 7.000 efectius, i el funcionament progressiu dels serveis bàsics.

Després de l'apagada, el debat està obert: amb la dependència de l'electricitat que hem vist en tots els àmbits de la nostra vida diària, es poden plantejar discussions com complir el calendari que hi ha per apagar definitivament les centrals nuclears? És un debat incòmode que no ha de ser ideològic, sinó realista. Per cert, com el de les 37 hores i mitja de jornada laboral que aquest dimarts pensa aprovar el Consell de Ministres, sense consens i sense una imprescindible concertació social. Ajornar debats, durant anys, té aquestes conseqüències. I és que no sempre mirar cap a un altre costat és la millor solució.