És molt probable que en els últims anys ningú no hagi fet tant de mal a les universitats espanyoles com la classe política. Des de Pablo Casado, posseïdor d'un polèmic màster a la Universidad Rey Juan Carlos i d'un postgrau de Harvard, que, en realitat, van ser quatre dies al barri d'Aravaca (Madrid), al president del Govern espanyol en funcions Pedro Sánchez, amb acusacions de plagi en el doctorat que li va atorgar la Universidad Camilo José Cela (Madrid), sense oblidar-nos del president del Senat, Manuel Cruz, que va plagiar paràgrafs i autors, almenys, en una de les seves obres, o de Cristina Cifuentes, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, i així podríem anar seguint. El cert és que la pestilència de martingales o situacions inexplicables flota i flota enmig d'un deteriorament de la feina i la imatge de moltes universitats que sí que fan bé les coses i no surten als diaris.

Però aquest dimarts hem assistit a una nova manera de menyscabar el prestigi universitari a través de l'experta política en embolics diversos, la vicepresidenta Carmen Calvo. Cordovesa de naixement, de Cabra, no se li ha passat cap altra cosa pel cap que amenaçar els jutges belgues amb prendre represàlies sinó s'extradeix el president Carles Puigdemont. Evidentment, la justícia belga encara està sorpresa pel declarat per Calvo i la intromissió del poder executiu en el poder judicial i no del mateix país sinó d'un altre estat. És d'esperar que hagin pogut notar a les seves pròpies carns com es comporta el Govern espanyol amb els jutges. És l'Episodi dos després de "la fiscalia t'ho afina", que tant va fer parlar i que, aleshores, va protagonitzar el PP. Lamentable, la democràcia espanyola té aquestes coses i tan aviat s'improvisa una acusació de rebel·lió, com es construeix un fals relat sobre la violència o es comparen els actes vandàlics amb terrorisme. Surt un ministre de Justícia com Grande-Marlaska dient impunement que "la violència a Catalunya ha estat de més impacte que al País Basc" i a una vicepresidenta com Carmen Calvo només li falta agafar el telèfon i trucar al jutge belga que porta el cas.

I, arribats a aquest punt, busco en els diferents currículums publicats de Carmen Calvo quan va ser nomenada vicepresidenta alguna pista per endevinar d'on deu de venir tal ficada de pota. Defensora acèrrima de les corrides de toros, feminista, apassionada de la moda espanyola i de les sabates, separada, alumna de les mares escolàpies, diuen d'ella que no demana permís ni perdó i per les seves ficades de pota, alguns l'anomenen, sense que se sàpiga, la Mari-líos. Fins i tot els qui la temen en silenci però no són de la seva corda asseguren que José Luis Rodríguez Zapatero la va cessar com a ministra de Cultura el 2007 "bastant cansat de les seves ficades de pota", sense esperar a acabar la legislatura. Però el seu currículum acadèmic sí que té una cosa que fa pensar: catedràtica de Dret Constitucional per la Universitat de Còrdova. Jo no sé si podrà algun dia tornar a donar classes sobre aquesta assignatura o qualsevol altra amb semblant concepció del que és el dret. A la universitat i al món de la docència en general, segur que no li fa cap favor.