Després de gairebé dos anys sense dur a terme cap moviment judicial, la nova titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, la magistrada Alejandra Gil, ha prorrogat sis mesos més, fins a l'1 de setembre del 2025, la investigació sobre els 7,6 milions d'euros pagats pel Barça a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javier, entre els anys 2011 i 2018. Ho ha fet, aparentment fora de termini —la comunicació ha estat aquest dimecres 12 de març—, quan el marge temporal establert per comunicar la pròrroga vencia l'1 de març. Tanmateix, la signatura de la pròrroga és, sospitosament, del 26 de febrer passat. És raonable pensar que, algun o tots els citats a declarar com a investigats, els expresidents del Barça Josep Maria Bartomeu, el 17 de juny, i Sandro Rosell, el 30 de juny, juntament amb la resta de cridats a declarar en la mateixa condició processal, els exdirectius del FC Barcelona Òscar Grau i Albert Soler, a més de Javier Enríquez, recorreran per una comunicació fora de termini.
La construcció mediàtica del cas Negreira de la mà del polèmic jutge Joaquín Aguirre, ara jubilat, ha tingut per objecte embrutar la imatge de l'entitat blaugrana i a partir d'uns fets provats i acceptats pel Barça de pagaments per 7,6 milions d'euros per informes sobre la manera d'exercir la tasca arbitral dels àrbitres que li corresponien a les diferents competicions. Sorprèn que el juny del 2024 es produís la imputació i no hagin estat mai citats a declarar fins ara. En aquests gairebé dos anys d'instrucció, la Guàrdia Civil no ha pogut demostrar que els pagaments, admesos pel Barça, fossin per subornar àrbitres i influir en partits. Per tant, no hi ha causa, i l'acusació dels delictes de corrupció en els negocis, d'administració deslleial i de falsedat en document mercantil no ha estat ni documentada, ni provada. Una altra cosa és que hagi resultat d'interès per a la justícia espanyola mantenir-la oberta, ja que no hi ha res més llaminer que tenir a la diana un símbol per excel·lència de Catalunya com el Barça.
La construcció mediàtica del cas Negreira, de la mà del jutge Aguirre, ha tingut per objecte embrutar la imatge del Barça
Els precedents no juguen a favor de la magistrada Alejandra Gil, perquè la pròrroga s'havia d'haver acordat abans de l'1 de març, si no, seria nul·la i podria fer tancar tota la investigació. Tenim el cas Tsunami, contra el president a l'exili, Carles Puigdemont, l'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, i altres independentistes catalans. El jutge de l'Audiència Nacional, ara també jubilat, Manuel García-Castellón, no va tenir més remei que plegar veles i arxivar el procediment contra els independentistes catalans perquè va prorrogar un dia tard la investigació, i perquè no podia enviar-los a judici perquè mai no havien declarat com a imputats. A més de Sandro Rosell (president del Barça del 2010 al 2014) i Josep Maria Bartomeu (president del club del 2014 al 2020), el jutge Aguirre també va provar d'imputar l'actual president del Barça, Joan Laporta, pels pagaments del seu primer mandat (entre el 2003 i el 2010), en acusar-los a tots del delicte de suborn, més greu i comptant enrere la prescripció. Com en altres causes al final de la seva carrera, l'Audiència de Barcelona va tombar de manera immisericordiosa tota la persecució d'Aguirre.
Malgrat que la causa, judicialment parlant, dorm al més absolut dels llimbs i hi ha una coincidència generalitzada que el seu recorregut és nul, durant aquests anys ha tingut dos efectes: intentar desestabilitzar l'entitat blaugrana a través d'una convergència d'interessos en la qual els mitjans de Madrid han exercit a la perfecció la seva funció i airejar el cas cada vegada que ha calgut. Oh casualitat! Quan la pilota entrava i el Barça tenia el vent a favor —o sigui, els resultats—, el cas Negreira solia tenir un interès informatiu certament inusitat. No hi havia cap notícia, però sí rumors, inventiva de grans dimensions i una tertúlia rere una altra en la qual es parlava del suborn blaugrana als àrbitres. Això ha estat una constant i no li ha calgut base judicial sòlida per mantenir-se viva informativament. Aguirre, en aquest aspecte, hi ha ajudat molt, encara que el temps ha anat demostrant que el fum informatiu que originaven les seves causes, en molts casos, eren sobretot un miratge. I aquest és una fantasia més.